Tal dia com avui de l'any 1541, fa 476 anys, el militar castellano-lleonés Pedro de Valdivia fundava la ciutat de Santiago del Nuevo Extremo. Els oficials primers de l'expedició -els subordinats immediats de Valdivia- eren el gallec d'origen basc Pedro Sarmiento de Gamboa i el català Joan Jofré i Montesa. Les fonts documentals no revelen l'origen de Jofré, però la investigació historiogràfica el relaciona amb una família de negociants de l'elit empordanesa molt propera als interessos politics de Ferran el Catòlic, i molt activa en la conquesta i el repartiment del regne nassarita de Granada (1492).

Gamboa va rebre l'encàrrec de dibuixar el planejament de la futura ciutat i el repartiment de les illes -les cuadras- entre els membres que formaven l'expedició. El plànol es va traçar en damero seguint l'esquema clàssic de les ciutats de nova creació a l'América hispànica. En canvi, Jofré va rebre l'encàrrec de formar el Cabildo colonial, un organisme que reunia les competències d'un ajuntament i d'una governació, i que era el màxim òrgan de representació política, militar i judicial de la colònia. I també va rebre l'encàrrec de dirigir-lo. El català Jofré va ser el primer alcalde-governador de la ciutat de Santiago del Nuevo Extremo, actualment Santiago de Xile.

 

Estudis recents estimen que més de 100.000 xilens són d'origen català. Es calcula que uns 30.000 viuen a la capital, molts d'ells vinculats al Casal Català de Santiago, fundat el 1906. La majoria van arribar al país durant el període entre 1860 i 1910, coincident amb la crida de les autoritats xilenes a la població europea per estimular el creixement econòmic del país. El 1939 -conclosa la guerra civil espanyola- hi va arribar un contingent de 500 catalans a bord del vaixell francés Winnipeg, que havia llogat el poeta Pablo Neruda (ex-cònsol de Xile a Barcelona) per evacuar els independentistes catalans exiliats per la tragèdia de la guerra i de la dictadura franquista.

Esmentem algunes persones que exercirien una gran influència en la vida social, política i econòmica de la ciutat. Com els germans Grau, de Valldaneu (Osona), emigrats el 1889 i que van construir la xarxa de clavegueram de Santiago. O l'arquitecte Josep Forteza, de Barcelona, emigrat també el 1889, que va ser titular d'obres públiques del govern, va dissenyar edificis públics emblemàtics i va crear la primera Facultat d'Arquitectura del país. O el també arquitecte barceloní Germà Rodriguez-Arias, arribat amb el Winnipeg, que va crear una empresa de disseny d'interiors, que seria referent nacional d'arquitectura i decoració durant dècades.