Tal dia com avui de l'any 1313, fa 704 anys, el comte-rei Jaume II de Barcelona i d'Aragó confirmava a Lleida la Querimònia, la primera carta magna de la història nacional aranesa. La Querimònia era la compilació, per escrit, dels usatges i costums del dret consuetudinari —històric— de la nació aranesa, que es remuntava als primers segles de l'edat mitjana (les centúries del 700 i del 800). En la confirmació de Lleida, la Querimònia aranesa va ser actualitzada a la nova realitat del segle XIV i va ser substancialment millorada, atorgant a les institucions de govern araneses un grau elevat d'autonomia política i fiscal que convertia Aran, pràcticament, en un estat independent.
Aran tenia una llarga història de resistència a les ambicions assimilacionistes de la casa comtal de Tolosa de Llenguadoc i dels bisbes de Sant Bertran de Commenges (Occitània). Les seves elits altmedievals (centúries del 800 al 1000) havien signat diversos acords amb les cases comtals del Pirineu català per escapar de la voràgine tolosana. Havien quedat vinculats al Principat de Catalunya amb un elevat grau d'autonomia que no va evitar, però, que amb el repartiment de l'herència de Jaume I quedessin integrats en el regne de Mallorca, amb el Rosselló i la Cerdanya. Quan Jaume II va reunificar l'herència de l'avi Jaume, es va recuperar i actualitzar la Querimònia.
La Querimònia jaumina confirmava als aranesos la inalienable possessió de tots els prats i boscos comunals de la vall —majoritaris en aquella època— i de totes les aigües del país. Rescatava i lliurava al conjunt de la societat tots els peatges i pontatges —de propietat reial— de tota la xarxa viària del país. I confirmava la plena independència fiscal atorgant a les seves institucions la capacitat de recaptació tributària i nomenant-les úniques interlocutores amb el fisc reial. A més, eximia els aranesos del servei militar en les hosts reials, i els vinculava exclusivament a les seves institucions convertint, de facto, Aran en una república semiindependent.