Tal dia com avui de l'any 1932, fa 85 anys, va ser enterrat a Palma l'escriptor, lingüista, antropòleg i periodista Antoni Maria Alcover i Sureda, coautor –amb Francesc de Borja Moll i Casasnovas– del Diccionari català-valencià-balear, anomenat també Diccionari Alcover-Moll, el gran inventari que aplega tots els corpus lexicològics i etimològics de la llengua catalana. Conegut també amb l'acrònim DCVB, conté més de 160.000 articles distribuïts en 10 volums. Actualment es pot consultar en línia en una versió de 20.000 columnes de text, 70 megues d'informació textual i 1.500 il·lustracions al web de l'Institut d'Estudis Catalans i l'Editorial Moll.
Alcover havia nascut l'any 1862 en una possessió rural del terme de Manacor, a la banda oriental de l'illa de Mallorca. Va ser educat en un ambient tradicional i conservador, que el va conduir cap a la carrera eclesiàstica. El seu caràcter inquiet i curiós, però, el van transportar cap a la investigació i l'estudi de la llengua catalana, una realitat sociolingüística negada, prohibida i perseguida pel poder polític espanyol. Alcover es va interessar, especialment, per l'origen i l'evolució de la llengua catalana a través de la seva riquesa dialectal. El DCVB és la materialització del seu ideari, que col·lidia frontalment amb la normativització de Pompeu Fabra, fonamentada en el català central.
Alcover ha passat a la història com una figura cabdal de la cultura catalana. Alcover i Moll van recórrer tots els racons de la geografia dels Països Catalans transcrivint tots els girs fonètics i semàntics (la pronunciació i les paraules) de la llengua catalana –en 65 quaderns de camp– i compilant-los en la seva obra cabdal –el DCVB–, que Alcover no va poder veure conclosa. Va ser continuada pel seu deixeble, Moll, amb la col·laboració de les personalitats més destacades del món acadèmic, com el lingüista valencià Manuel Sanchis Guarner. El primer fascicle –del primer volum– va ser publicat el 1926. I el darrer, el 1962.