Tal dia com avui de l’any 1936, fa 90 anys, la Diputació Permanent de les Corts republicanes —l’equivalent a l’actual Congrés dels Diputats— aprovava l’amnistia al president Lluís Companys (ERC) i als consellers del Govern de Catalunya Martí Esteve (Acció Catalana Republicana), Joan Lluhí i Vallescà (Partit Nacionalista Republicà d’Esquerres), Joan Comorera (Unió Socialista de Catalunya) i Ventura Gassol, Pere Mestres i Martí Barrera (els tres d’ERC), que havien estat condemnats per la justícia espanyola pels Fets del Sis d’Octubre (1934). Després de tres mesos detinguts al vaixell-presó Uruguai —fondejat al port de Barcelona— i quatre mesos a la presó Model de Madrid, havien estat condemnats a 30 anys de reclusió (5 de juny de 1935).

Poc després vindria l’escàndol de corrupció de l’Estraperlo (setembre-desembre, 1935), que implicava diversos membres de l’executiu central i que provocaria la caiguda del govern Lerroux i la convocatòria d’eleccions anticipades (febrer, 1936). Les esquerres espanyoles es van unir en una plataforma que van anomenar Frente Popular i que incloïa en el seu programa l’amnistia als presos polítics catalans, perquè entenia que l’única forma de salvar aquella monumental crisi de confiança era normalitzant la vida política catalana. Les esquerres catalanes van concórrer sota el paraigua d’ERC amb la marca Front d’Esquerres. El 16 de febrer, el Frente Popular i el Front d’Esquerres guanyaven les eleccions i el 17 la Diputació Permanent de les Corts aprovava l’amnistia.

El president Companys i els consellers del seu Govern, que complien la condemna al penal de Puerto Real (Andalusia), van ser excarcerats una setmana després (28 de febrer de 1936), i l’endemà retornaven a Barcelona i reprenien les seves funcions. Després de setze mesos de reclusió, en condicions pèssimes, el president Companys va arribar a Barcelona amb la salut molt deteriorada. Les fotografies que recullen aquell moment revelen un home amb la figura encongida, que contrasta amb la personalitat enèrgica que mostrava abans de la reclusió. La Generalitat —intervinguda— i el Parlament —clausurat des del 7 d’octubre de 1934— van recuperar la seva activitat i el president Companys governaria el país fins a, pràcticament, l’ocupació franquista de Barcelona (26 de gener de 1939).