Tal dia com avui de l’any 1936, fa 83 anys, la secció primera de l’Audiència Provincial de Barcelona dictava l’aplicació dels beneficis de l’amnistia a Miquel Badia i Capell, que el 10 de setembre de 1934 -en l’anomenat procés Xammar-, en la seva qualitat de comissari general d’Ordre Públic de la Generalitat, va ordenar la detenció del fiscal Sancho. En aquell procés es jutjava Josep Aymà i Sellarés i Camil Bofill i Torrents, director i director interí, respectivament, de La Nació Catalana (òrgan de premsa del Partit Nacionalista Català), acusats de “excitación a la rebelión” i “injurias a las autoridades”. A l’inici del judici, el magistrat Jovino Fernández va negar l´ús del català a la defensa dels acusats, representada per l’advocat Josep Maria Xammar.

El jutge Fernández va respondre a la protesta de l’advocat Xammar (la llengua catalana era plenament oficial en tots els àmbits públics i privats del país) imposant-li una multa de 250 pessetes (l’equivalent al salari base de dues mensualitats), que, per la insistència de les defenses, va elevar a 1.000 pessetes (l’equivalent actual aproximat de 7.000 euros). En aquell moment, el públic que assistia al judici va esclatar amb una protesta monumental que va provocar moments de gran tensió. En un d’aquests moments, el fiscal Sancho, referint-se a Badia, que era a la sala del tribunal, va dir: “Ya debería estar desalojado esto. ¿Qué hace este policia de mierda? Como se conoce que es de la Generalidad. Claro, tal para cual”.

Poc després, la policia catalana, per ordre del jutge Fernández, desallotjava la sala del tribunal. Quan el fiscal Sancho va arribar al carrer, Badia va ordenar-ne la detenció, acusat d’injúries a les més altes institucions del país. Sancho va passar diverses hores detingut a les dependències de la policia catalana. El jutge Fernández no només va refusar tramitar la denúncia de la policia catalana, sinó que va acusar Badia i els dos policies que havien detingut el fiscal Sancho de “desacato a la autoridad”. Aquella situació aguditzaria la crisi entre els governs de Catalunya i Espanya que anunciava els fets del Sis d’Octubre. Tot seguit, Badia, que en aquella crisi no va rebre el suport ferm del president Companys, va dimitir.

Imatge: Fotografia de Miquel Badia / Fundació Irla. Fons Cornudella Carré