Tal dia com avui de l’any 1157, fa 867 anys, a Osca, naixia Alfons Ramon, fill primogènit de Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona i home principal d’Aragó, i de Peronella Ximenes, filla del rei Ramir II d’Aragó. Tant el dia com el lloc del naixement són, encara, objecte de debat entre els historiadors. Alguns historiadors proposen dates de naixement que es mourien entre l’1 i el 25 de març, entre els anys 1154 i 1158, i apunten Tarragona o Tortosa com les ciutats on Peronella va tenir el seu primogènit. En qualsevol cas, Alfons Ramon seria el primer sobirà que governaria, al mateix temps, els dominis de Barcelona i d’Aragó.

Alfons Ramon va ser batejat amb aquests noms en honor al seu oncle avi matern, el rei Alfons I d’Aragó, germà gran i antecessor del rei Ramir II, i al seu pare, avi, besavi i rebesavi paterns. I va assolir el tron a l’edat de cinc anys després de la prematura mort del seu pare Ramon Berenguer IV (1162) al Burg de Sant Dalmau (comtat independent de Savoia), quan era a punt d’arribar a Torí per entrevistar-se amb Frederic Barba-roja, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Alfons Ramon va ser coronat com a Alfons I de Barcelona i II d’Aragó, i durant el seu regnat va ser conegut amb els sobrenoms de “el Cast” i “el Trobador”.

Durant la seva minoria d’edat (1162-1171), el govern va ser gestionat per un grup de magnats catalans i aragonesos, que van treballar conjuntament des de la cancelleria de Barcelona. I per una altra banda, i per disposició testamentària del seu pare Ramon Berenguer IV, es va decidir que la tutela i l’educació d’Alfons Ramon seria responsabilitat d’una tríada formada per Ramon Berenguer III de Provença, comte independent de Provença i cosí germà del difunt Ramon Berenguer IV de Barcelona; per Guillem Ramon I de Montcada, gran senescal del comtat de Barcelona, i per Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona.

A l’inici d’aquella regència, Peronella va desaparèixer, totalment, de l’escena pública, i es va retirar al monestir de Santes Creus (Camp de Tarragona). I, posteriorment, un cop Alfons Ramon va assolir la majoria d’edat (1171), pressionaria el Pontificat perquè el bisbe Torroja fos elevat a la categoria d’arquebisbe de Tarragona, convertint-lo en la màxima autoritat eclesiàstica de la corona catalanoaragonesa. Alfons Ramon va regnar durant trenta-dos anys (1162-1196) i durant el seu regnat va confirmar els territoris de Lleida i de Tortosa (reivindicats pels aragonesos de l’època per tenir una sortida al mar) com a part integrant del Principat de Catalunya.