Tal dia com avui de l’any 985, fa 1.040 anys, el general andalusí al-Mansur, al capdavant d’un exèrcit format per 40.000 efectius, sortia de Córdoba (capital del califat d’al-Àndalus) i iniciava la campanya que culminaria dos mesos i un dia després (6 de juliol de 985) amb la devastació del comtat i destrucció parcial de la ciutat de Barcelona. Aquesta campanya formava part d’una sèrie d’operacions de càstig que el califat andalusí desplegava, periòdicament, contra els petits dominis cristians del nord peninsular, amb l’objectiu de devastar-los i tallar la seva projecció expansiva cap al sud. Amb anterioritat, els andalusins havien destruït Compostel·la (977) i Pamplona (978) i, fins i tot, s’havia apropat perillosament a Barcelona (978).

L’any 985, el comte carolingi Borrell II governava els comtats de Barcelona, Girona, Osona, Urgell i Cerdanya; i era el responsable de l’última frontera (els territoris més meridionals del regne de França). I quan va tenir notícies que l’exèrcit d’al-Mansur havia travessat l’Ebre —per Turtuixa (el nom àrab de Tortosa)— va sol·licitar ajut al seu patró, el rei Lotari I de França. Tot i que el rei tenia l’obligació d’assistir el seu vassall —la protecció militar—, Lotari, ocupat a mantenir a ratlla els parents que li discutien el tron, mai no va enviar cap ajut, i els exèrcits andalusins van penetrar cap a l’interior del comtat de Barcelona (la frontera meridional de la Marca de Gòtia) i van devastar els paratges del Penedès i del Vallès.

A principis de juliol del 985, l’exèrcit andalusí va envoltar la ciutat de Barcelona, que se sentia segura darrere de les millors muralles de l’Europa occidental. Per minar la moral i vèncer la resistència dels defensors, els andalusins van llençar a l’interior de la ciutat centenars de caps tallats dels presoners que havien capturat. Tot i això, no seria sinó gràcies a una traïció ordida a l’interior que aconseguiria entrar i destruir parcialment la ciutat. Al-Mansur es va retirar després d’assolar la quarta part de Barcelona i es va emportar un botí de 5.000 persones capturades a les terres al voltant de la ciutat que, en part serien rescatades monetàriament pels seus parents i en part serien venudes als mercats d’esclaus del nord d’Àfrica.