Torna a ser l’hora del Premi Nobel de Literatura, tindrem el veredicte avui a les 13:00 h. L’any passat se’l va endur l’autora sud-coreana Han Kang, la primera dona asiàtica que el guanya. El Nobel de Literatura té una remuneració d’1,2 milions de dòlars. Quins candidats sonen per aquest any? Sonen noms diversos, alguns des de fa anys i d’altres de nous: Haruki Murakami, Anne Carson, Raul Zurita, Amitav Gosh, César Aira (l’últim llatinoamericà a guanyar-lo va ser Mario Vargas Llosa el 2010), la mexicana Cristina Rivera Garza.
Enguany li “tocaria”, segons prediuen els experts, a un home blanc del món anglosaxó, francès o germànic
En l’àmbit hispànic també ha sonat el nom d’Enrique Vila-Matas, però les apostes més fortes són pel novel·lista suís Christian Kracht i pels australians Gerald Murnane i Alexis Wright (autora aborigen). Enguany li “tocaria”, segons prediuen els experts, a un home blanc del món anglosaxó, francès o germànic. Així i tot, també hi ha rumors sobre els hongaresos Laszlo Krasznahorkai i Peter Nadas i sobre el romanès Mircea Cărtărescu.
Un dels indicis profètics és que Kracht va fer un acte a la fira del llibre de Gothenburg i molts membres de l’Acadèmia Sueca estaven asseguts a primer fila
Qui és qui?
Christian Kracht, de 58 anys, és un escriptor postmodern en llengua alemanya. Periodista i guionista suís, als noranta va ser corresponsal a l’Índia i escriu sobre cultura pop i consumisme. És l’autor d’Eurotrash, una novel·la en què l’alterego de l’autor emprèn un viatge de carretera amb la seva mare alcohòlica i tarada per tot Europa. Els diners els han tret de l’herència que la família ha obtingut dels temps del nazisme i que ha invertit en la carrera armamentística (pinta bé, realment). Peter Handke (també guardonat amb el Nobel) va lloar la intel·ligència de Kracht amb motiu d’una ressenya que Handke va fer d’Eurotrash. L'editor de cultura Bjorn Wiman del mitjà de referència suec, el Dagens Nyheter, apunta a AFP que Kracht és el favorit. Com se sap? Un dels indicis profètics és que va fer un acte a la fira del llibre de Gothenburg i molts membres de l’Acadèmia Sueca estaven asseguts a primer fila. Això ja va passar amb l’autora austríaca Elfriede Jelinek, que poc després va guanyar el premi el 2004.
Murnane té totes les característiques de l’autor misteriós, perquè és difícil contactar-hi; la mena d’escriptor que no t’agafa el mòbil. Per altra banda, Alexis Wright és una autora de nació waanyi, aborigen australiana
Gerald Murnane va néixer a Melbourne el 1939 i descriu la seva obra com a “ficció literària”. És un home amb un perfil públic baix, i no ha sortit mai d’Austràlia. A la seva novel·la publicada als setanta, Tamarisk Row, parla de l’addicció al joc del pare, la religiositat de la mare i la crueltat dels seus companys d’escola. A The Plains, Murnane descriu la cultura dels terratinents australians. El New Yorker la va descriure com una obra mestra. Murnane té totes les característiques de l’autor misteriós, perquè és difícil contactar-hi; la mena d’escriptor que no t’agafa el mòbil. Per altra banda, Alexis Wright és una autora de nació waanyi, aborigen australiana de les terres altes del sud del Golf de Carpentària. Va néixer el 1950 i ha rebut reconeixement al seu país, amb títols honoraris a universitats australianes i uns quants guardons per les seves obres de ficció, com ara Carpentaria, The Swan Book i Praiseworthy. També va escriure Take Power, una no-ficció que recull la història oral de Central Land Council, i Grog War, sobre l’abús de l’alcohol a la seva comunitat d’origen.
La seva novel·la Tango satànic (Edicions del Cràter, 2025) va inspirar la pel·lícula homònima de Béla Tarr, i figures intel·lectuals com Susan Sontag o W.G. Sebald han elogiat la universalitat de la seva obra
Laszlo Krasznahorkai és un escriptor i guionista hongarès de prosa difícil. És advocat de formació i té 71 anys: fins al 1987 no havia sortit mai de la seva Hongria natal (aleshores comunista), però quan ho va fer va viatjar repetides vegades a Mongòlia i a la Xina, on ha tornat repetidament. Aquests viatges són interessants si tenim en compte que l’hongarès és una llengua probablement emparentada amb les llengües mongòliques. La seva novel·la Tango satànic (Edicions del Cràter, 2025) va inspirar la pel·lícula homònima de Béla Tarr, i figures intel·lectuals com Susan Sontag o W.G. Sebald han elogiat la universalitat de la seva obra. El també hongarès Peter Nadas és escriptor, periodista i fotògraf, i també ha rebut l’elogi de Susan Sontag i ha sonat com a candidat al Nobel diverses vegades. Com Krasznahorkai, tampoc no és un autor de prosa fàcil, i ha rebut bastants premis literaris europeus (li donaran el premi per excel·lència? Ho sabrem d'aquí a unes hores).
Mircea Cărtărescu és el gran autor romanès viu, una vedet literària al seu país. Va néixer el 1956 i va començar per la poesia, quan el dictador Ceausescu encara era viu. Professor de la Universitat de Bucarest des del 1980, la seva llibreria preferida és la que hi ha a tocar del parc de Cişmigiu, el més antic de la ciutat. Llegir-lo és una experiència semblant al mig camí que va del somni a la vigília, i en català tenim traduïdes les seves obres –incloses les obres L’ala dreta, L’ala esquerra i la magna novel·la Solenoide.
La representació pendent
El Premi Nobel existeix des del 1901 i l’han guanyat, sobretot, escriptors blancs occidentals d’edat avançada. Entre els 121 laurats només hi ha 18 dones, i només uns pocs guanyadors escrivien en llengües asiàtiques o de l’Orient Mitjà. No hi ha cap autor que escrigui en llengües africanes (d’aquí que es parlés del kenyà Ngũgĩ wa Thiong'o, autor en kikuiu, que ha mort sense el guardó). El 2018, el #MeToo va sacsejar l’Acadèmia Sueca, i com a conseqüència es van substituir la meitat dels seus membres. Des d’Estocolm es van comprometre a ampliar el cap de visió, tant en l’àmbit de gènere com geogràfic, i des d’aleshores el percentatge de dones premiades i de les llengües no europees ha augmentat una mica.