Tal dia com avui de l’any 1936, fa 90 anys, a Barcelona —al Bar del Pi, a la plaça de Sant Josep Oriol— i en el context dels primers dies de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), es reunien els dirigents polítics Joan Comorera (per la Unió Socialista de Catalunya), Miquel Valdés (pel Partit Comunista de Catalunya), Pere Aznar i Artur Cussó (pel Partit Català Proletari) i Rafael Vidiella (per la Federació Catalana del PSOE) i acordaven la fusió d’aquestes quatre forces per a crear una nova formació, que s’anomenaria Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Aquella fusió es va produir una setmana després de l’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936), però les negociacions, que es desenvolupaven paral·lelament al debat intern en cadascuna de les formacions, es remuntaven a la repressió desfermada pel govern central espanyol després dels Fets del 6 d’octubre del 1934 (intervenció de la Generalitat, tancament del Parlament i empresonament del Govern). L’objectiu dels fundadors del PSUC era crear un gran partit nacional català, de classe proletària, d’ideologia marxista leninista i adscrit a la Internacional Comunista.
El primer secretari general del partit va ser Joan Comorera i Soler (Cervera, 1894 – Presó de Burgos, 1958) i la primera seu va estar situada a l’Hotel Colón de Barcelona. Durant la Guerra Civil (1936-1939), el PSUC va formar part del Govern de la Generalitat a l’executiu d’unitat de les forces antifeixistes. En el conflicte urbà de Barcelona, conegut com els Fets de maig de 1937, que va provocar més de 500 morts i més de 1.000 ferits, es va aliar amb el president Companys i amb les forces de la Generalitat per a posar fi a l’etapa de caos, inseguretat i desgovern que havien provocat els anarquistes.
La naturalesa catalana del PSUC, que quedaria palesa en les paraules del seu primer president: "Abans que espanyols, som catalans. Som catalans per naturalesa, som espanyols per coacció", impulsaria un camí propi en l’àmbit internacional, que es posaria en relleu quan la Internacional Comunista va acceptar el PSUC com a secció oficial de Catalunya, totalment independent del PCE, que seria la d’Espanya. Seria el primer cas en què aquest organisme internacional acceptaria dues seccions oficials dins d’un mateix estat: el PSUC representant Catalunya i el PCE, Espanya.