Tal dia com avui de l’any 1975, fa 50 anys, a Madrid, a l’hemicicle de les Corts espanyoles, els procuradors del règim nacionalcatòlic franquista proclamaven Joan Carles de Borbó nou cap d’estat, rellevant el dictador Franco, que havia mort dos dies abans (20 de novembre de 1975), i el coronaven rei d’Espanya amb el nom de Joan Carles I. El portaveu de la cerimònia va dir: "En nombre de las Cortes españolas y del Consejo del Reino (el Consell de Regència), manifestamos a la nación española que queda proclamado rey de España don Juan Carlos de Borbón y Borbón, que reinará con el nombre de Juan Carlos I. Señores procuradores, desde la emoción en el recuerdo a Franco, ¡viva el rey!, ¡viva España!"
La Llei de successió a la Prefectura de l’Estat, del 23 de juliol de 1969, que emanava dels Principios del Movimiento Nacional, confirmava la naturalesa política del règim nacionalcatòlic i proclamava que Espanya era una “monarquia tradicional, catòlica, social i representativa”. I confirmava, també, la llei successòria anterior, de 1947, que atorgava a Franco, com a "Caudillo de España y Generalísimo de los Ejércitos (sic) la prerrogativa de proponer a la persona que estima deba ser llamada en su día a sucederle, a título de rey o de regente, con las condiciones exigidas por dicha ley". El 1969, Franco havia proclamat que el seu successor seria Joan Carles de Borbó, fill de Joan de Borbó i net del rei Alfons XIII.
Amb la coronació de Joan Carles I (1975) es produïa la segona restauració borbònica (la primera havia estat la d’Alfons XII, quan l’exèrcit espanyol havia enderrocat la I República, 1874). No obstant això, la Casa de Borbó el va haver de legitimar, perquè no era al primer lloc de la línia successòria. El 14 de maig de 1977, quasi dos anys després de la coronació, Joan de Borbó —el primer de la línia successòria (després de les polèmiques renúncies forçades dels seus germans grans Alfons i Jaume)— va abdicar els seus drets dinàstics en favor del seu fill Joan Carles I. Mai no es va preguntar a la societat espanyola si el relleu del dictador havia de ser un rei de la Casa de Borbó o s’havia de restaurar la República enderrocada per la rebel·lió militar de 1936.