Tal dia com avui de l’any 1982, fa 44 anys, a Los Angeles (Califòrnia, Estats Units), moria Clara Lemlich, que havia estat una figura molt destacada del sindicalisme i del sufragisme femenins a inicis del segle XX als Estats Units. Clara Lemlich seria la líder de la "vaga de les camiseres" a Nova York (1909), la primera gran demostració de força de les treballadores femenines, que no tan sols havien de lluitar contra les condicions salarials precàries (3 dòlars/setmanals per 70 hores de treball, que seria l’equivalent a uns 60 euros) i contra l’assetjament laboral i sexual dels seus capatassos, sinó també contra la marginació a què eren sotmeses pels sindicats, dirigits exclusivament per homes.
Clara havia nascut el 1886 a Horodok, un petit poble de majoria jueva a l’oest d’Ucraïna (llavors Imperi rus). La seva llengua materna va el jiddisch (la llengua dels jueus centreeuropeus), però, d’amagat dels seus pares, va aprendre el rus, i des de molt jove va treballar com a intèrpret dels seus veïns amb l’administració civil russa. L’any 1903, la família Lemlich va emigrar a Nova York, com tantíssimes famílies jueves centreeuropees de l’època. A Nova York va començar a treballar al sector tèxtil, i allà seria on iniciaria la seva carrera com a representant i portaveu de les reivindicacions de les treballadores femenines.
L’any 1909, en el decurs de la "vaga de les camiseres", va ser brutalment agredida pels sequaços d’aquests. Amb unes quantes costelles fracturades, encara va tenir forces per acudir a l’assemblea general del sindicat Cooper Union, on només parlaven els homes, i hi va prendre la paraula. Va dir: "Soc una noia treballadora, sota condicions intolerables. Estic cansada de sentir intervencions que només diuen vaguetats. I jo proposo que anem a la vaga general". I fent ús d’una fórmula jueva de lleialtat a la paraula donada, va proclamar: "Si traeixo la causa que aquí defenso, se’m desprengui la mà del braç que alço".
Després de l’èxit d’aquella vaga general (1909) —que s’havia iniciat amb la "vaga de les camiseres"—, es va crear un corrent d’opinió internacional favorable a la celebració del 8 de març (que commemorava la primera gran vaga de treballadores femenines de la història, el 1857, a Nova York) i, poc després, aquesta jornada va esdevenir el Dia Internacional de la Dona (1914).