Tal dia com avui de l’any 1705, fa 325 anys, a Carpi d’Adige (llavors ducat independent de Mòdena i actualment regió italiana del Vènet), es lliurava la Batalla de Carpi, que seria el primer enfrontament bèl·lic del conflicte successori hispànic (1701-1715). Quan es va produir aquell xoc, feia nou mesos que havia mort —sense successió— el rei Carles II (el darrer Habsburg al tron hispànic) i feia dos mesos que Felip de Borbó —que havia acceptat el testament del difunt— havia estat coronat rei de la Corona castellanolleonesa com a Felip V.
Poc després de la coronació del Borbó, es van produir els primers moviments que anticipaven un conflicte que seria llarg i sagnant. Els austríacs van concentrar un gran exèrcit al vessant mediterrani dels Alps (al Tirol del Sud i al Trentino), disposat, en primer lloc, a envair la possessió hispànica de Milà i, en segon lloc, a desplaçar el conflicte a sol francès —passant a França per damunt de territori savoià i a través dels Alps piemontesos. En aquesta estratègia hi col·laboraven els venecians, que, malgrat haver proclamat la seva neutralitat, desitjaven posar fi al poder borbònic.
En aquella batalla es van enfrontar, per una banda, l’exèrcit de l’aliança borbònica (monarquies francesa i hispànica, i ducats independents de Savoia, de Mòdena i de Màntua, comandat pel mariscal francès Nicolàs Catinat i format per 30.000 efectius) i, per l’altra, un combinat militar integrat per les forces de l’arxiducat d’Àustria i diversos principats independents del Sacre Imperi Romanogermànic, integrat per uns 30.000 homes i liderat per Eugeni de Savoia (que havia canviat de bàndol perquè Lluís XIV de França no li havia donat la confiança de dirigir l’Armée).
El resultat d’aquella batalla va ser favorable al combinat austrogermànic i el teatre de guerra d’aquell conflicte s’estendria arreu del continent. El primer combat a la península Ibèrica es produirà davant de les costes de Vigo, quan l’armada naval hispanofrancesa es va enfrontar i va ser derrotada per a un estol angloneerlandès (23 d’octubre del 1702). A Catalunya, el primer enfrontament bèl·lic es produiria el 14 de setembre del 1705, quan l’exèrcit de l’aliança austriacista va posar setge a Barcelona per a expulsar les autoritats borbòniques que governaven la ciutat.