Tal dia com avui de l’any 1939, fa 86 anys, el vaixell mercant Winnipeg, adaptat per a l’ocasió a vaixell de passatgers i que transportava un grup de 423 exiliats republicans catalans i 2.201 exiliats espanyols, arribava al seu destí de Valparaíso (Xile). El Winnipeg havia estat noliejat pel poeta i diplomàtic xilè Pablo Neruda i havia salpat del port fluvial de Trompeloup-Pauilhac (sobre el riu Garona i a 50 quilòmetres al nord de Bordeus) trenta dies abans (4 d’agost de 1939). Pablo Neruda, que anteriorment, havia estat cònsol de Xile a Barcelona i ambaixador xilè a Madrid, simpatitzava amb el desaparegut règim republicà i es va solidaritzar amb els exiliats, i diria que “el Winnipeg era el seu millor poema”.

Però durant aquella travessia no tot van ser flors i violes. Les tensions van començar a l’embarcament, quan els espanyols que militaven al Partit Comunista d’Espanya van impedir que els exiliats anarquistes —majoritàriament catalans— pugessin a bord. Els comunistes espanyols i els catalans del PSUC, que eren el grup majoritari a bord, van usurpar el control del vaixell i de les seves comunicacions amb l’exterior. Tot i això, no van poder evitar que quan el Winnipeg va fer escala a Panamà (travessant de l’Atlàntic al Pacífic) algú introduís uns retalls de premsa on s’informava que Stalin i Hitler havien signat un pacte de no-agressió. Aquella informació va provocar la rebel·lió dels grups minoritaris, que van acusar de traïció els comunistes.

Aquella tensió va escalar ràpidament i quan el vaixell ja havia iniciat la navegació pel Pacífic va esclatar en una gran batussa. El 26 d’agost de 1939 va morir un nadó català. Quan s’havia de lliurar el cos al mar els espanyols van intentar embolcallar el nadó amb la bandera republicana espanyola, contra els desitjos dels pares i de la comunitat del difunt, que l’havien amortallat amb la senyera de Catalunya. En aquell moment es va produir una situació de conflicte que va derivar en l’intent de llençar per la borda els passatgers catalans. La contundent defensa que van presentar els catalans, amb el suport dels bascos i la ràpida intervenció de la tripulació, va evitar una autèntica tragèdia.

Finalment, el vaixell va arribar a Valparaíso i els exiliats catalans van ser rebuts i acollits per l’Agrupació Patriòtica Catalana.