Tal dia com avui de l’any 1776, fa 250 anys, el religiós mallorquí Francesc Palou (Palma, 1722 - Mèxic, 1789), cap d’una missió evangelitzadora franciscana, celebrava una primera missa sobre una campa erma de la península de San Francisco que es considera l’acte fundacional de la ciutat. Poc després (1776), sobre aquell mateix terreny s’edificaria la Misión de San Francisco, que seria un dels primers edificis de la ciutat. Actualment, el conjunt arquitectònic de la missió, juntament amb l’edifici del Presidi —construït per ordre del tinent José Joaquín Moraga, fill dels catalans Josep Moraga i Rosa Terré—, són els testimonis monumentals més antics de la ciutat de San Francisco.
En el moment en què es va celebrar aquella missa fundacional, la península que seria anomenada de San Francisco —i sobre la qual s’urbanitzaria l’actual ciutat— estava poblada per la comunitat indígena dels Ramaytush Ohlone, formada per unes 1.500 persones que anomenaven Ielamu aquell petit espai de terra on vivien. Durant els anys següents, la població indígena es va reduir dràsticament a causa de les malalties que van importar els europeus, especialment el xarampió. El 1792, el navegant britànic George Vancouver establiria una petita factoria sobre l’illa de Yerba Buena (al mig del canal que separa San Francisco i Oakland) que seria poblada amb pescadors escocesos i russos, que passarien a formar part del paisatge sociològic de la ciutat.
La implicació catalanomallorquina en el procés d’exploració i evangelització de Califòrnia, iniciada per Gaspar de Portolà i el frare Juníper Serra, es veuria posteriorment reconeguda pel pontificat. Després de la conquesta nord-americana del territori (1848), el primer arquebisbe de Califòrnia —amb seu a San Francisco— seria el català Josep Sadoc Alemany i Cunill (Vic, 1814 - Holy Cross, Califòrnia, 1888). Mort monsenyor Alemany, el pontificat dividiria l’arxidiòcesi californiana entre les seus de San Francisco i Monterrey. I nomenaria, per a ocupar les respectives mitres, els catalans Tadeu Amat i Brusi (Barcelona, 1811 - Los Angeles, 1878) i Francesc Mora i Borrell (Gurb, Osona, 1827 - Antiga vila de Sarrià, 1905).