Tal dia com avui de l’any 2004, fa 20 anys, un escamot autoanomenat Brigades d’Abu Hafs al Masri, vinculat a l’organització terrorista islamista Al-Qaida, feia explotar deu motxilles carregades d’explosius a l’interior de tres trens de Cercanías de Renfe, que cobrien el trajecte entre les ciutats de l’est de la corona metropolitana de Madrid i l’estació central Puerta de Atocha, a la capital espanyola. El balanç d’aquells brutals atemptats seria de 191 persones mortes i 2057 ferides de diversa consideració. L’atac contra els trens d’Atocha seria l’atemptat terrorista més mortífer de la història peninsular.

Aquell atemptat es va produir a tres dies de la celebració de les eleccions generals de 2004, convocades per al 14 de març de 2004. Totes les enquestes feien guanyador al Partit Popular, que repetia triomf per tercera vegada consecutiva, després de les victòries de 1996 i 2000. Però els dirigents del Partit Popular (que exercien el govern de l’Estat en funcions) van témer una reacció negativa de l’electorat als seus interessos, si es relacionava aquell atemptat amb la participació espanyola en la Guerra de l'Iraq (2003-2011), i van fabricar, a propòsit, una investigació que responsabilitzava l’organització terrorista ETA, i  que es demostraria que era falsa.

Segons la premsa de l’època, el ministre d’Interior en funcions, Ángel Acebes, va trucar, personalment, a les redaccions dels principals mitjans de premsa de l’Estat per informar-los que la policia havia assenyalat ETA. Però des d’un primer moment va planar la sospita que l’islamisme era darrere d’aquella massacre. Tan sols dos dies més tard, la policia detenia un grup de musulmans a Madrid que formava part de l’aparell logístic i de suport de l’escamot terrorista. En aquells moments es va fer famosa l’expressió d’aquest ministre “Ha sido ETA” com un sinònim d’intoxicació informativa governamental.

Una gran onada d’indignació social va recórrer tots els racons de l’estat espanyol. Es van celebrar concentracions de protesta davant les seus del Partit Popular, convocades per les plataformes ciutadanes contràries a la guerra de l'Iraq, amb l’ús d’una tècnica revolucionària, que fins llavors no s’havia utilitzat mai: els SMS telefònics i la xarxa d’Internet. I el dia de les eleccions, el Partit Popular va perdre els comicis. Aquella derrota electoral no va ser ben gestionada per alguns dirigents de la formació conservadora, que, a partir d’aquell moment, van generar una gran hostilitat cap als moviments de víctimes dels atemptats de l’11-M.