Tal dia com avui de l’any 1876, fa 150 anys, se celebrava el primer encierro de San Fermín reglamentat per les autoritats municipals de Pamplona. Els correbous de Pamplona se celebraven des del 1365, però durant els dos primers segles se celebrarien el 10 d’octubre, coincidint amb la fi de les tasques agràries anuals. El 1591, les autoritats polítiques i eclesiàstiques de Pamplona decidirien desplaçar aquest esdeveniment a la diada del 7 de juliol, coincidint amb la festivitat del patró de la ciutat, Sant Fermí. Però ni quan se celebrava a l’octubre, ni més endavant quan es feia al juliol, la participació dels mozos —que corrien entremig dels bous— havia estat reglamentada oficialment.
Inicialment, els ramats transitaven pels carrers de la ciutat amb l’única presència dels pastors. Però, a finals de l’edat mitjana, els joves de la ciutat es van incorporar a la tasca de conducció dels ramats, que transitaven des de les deveses dels afores a la plaça de bous efímera. Entre els segles XVI i XIX, la participació d’aquests mozos —joves de la ciutat i aliens al ramat— acabaria prenent la forma actual i restaria plenament consolidada. Seria llavors quan el ple municipal, encapçalat per l’alcalde Victor Bengoechea y Osácar, reglamentaria la presència d’aquests mozos a l'encierro (28 de juny de 1876): era obligatori obeir les instruccions dels pastors i es prohibia saltar i córrer amb un sarró a l’espatlla o en estat d’embriaguesa.