Tal dia com avui de l’any 1876, fa 150 anys, al balneari de Caldas de Besaya (Cantàbria-Espanya), moria Ildefons Cerdà i Sunyer, l’enginyer que havia traçat i implementat el Pla d’Eixample modern de Barcelona. Cerdà havia nascut el 1815 (tenia 60 anys en el moment de la seva mort) al Mas Cerdà de la Gargà, una explotació agroramadera situada a Centelles (Osona), que era propietat de la família des del segle XIV. Ildefons va ser el quart fill i va ser destinat, inicialment, a la formació eclesiàstica, tot i que posteriorment abandonaria el Seminari de Vic i es dedicaria als estudis d’Arquitectura, Matemàtiques, Nàutica i dibuix, que va cursar a l’Escola de la Llotja de Barcelona.
El 1854, quan Cerdà tenia 39 anys, l’Ajuntament de Barcelona va aconseguir fer realitat una vella reivindicació que remuntava a mitjans del segle anterior: l’autorització del govern espanyol per enderrocar la muralla de la ciutat. En aquest punt, és important recordar que el règim borbònic havia prohibit a Barcelona enderrocar la muralla i expandir-se urbanísticament com a càstig per la revolució de 1705-1714. El 1854, la ciutat de Barcelona ja tenia 200.000 habitants entaforats a intramurs, compartint aquell reduït espai amb set casernes militars, quaranta convents religiosos i vint-i-set temples religiosos, que ocupaven més del 40% del sòl disponible.
Preveient l’enderroc de les muralles, l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per a planificar l’expansió urbanística (1853), que va guanyar Antoni Rovira i Trias —arquitecte municipal i fundador del cos de Bombers de la ciutat— a partir d’un projecte de 1846. Però el govern espanyol acabaria imposant el projecte de Cerdà (de 1855), que no havia passat el filtre de l’Ajuntament. Cerdà, molt sensibilitzat amb el corrent higienista i conscient que la ciutat moderna presentava moltes dificultats per a conciliar indústria, mobilitat i connectivitat, dibuixaria un pla hipodàmic (estructura en quadricula, oberta i igualitària) que superava les visions parcials (ciutat utòpica, cultural, monumental, racionalista) amb l’objectiu posat a crear la ciutat integral.