Tal dia com avui de l’any 2013, fa 12 anys, es formava una cadena humana de 400 quilòmetres que uniria el Pertús (Catalunya Nord) amb Vinaròs (País Valencià) i que seria anomenada Via Catalana per la Independència. Seguint el traçat de l’antiga Via Augusta romana (actuals carreteres N-340 i N-II i corredor ferroviari mediterrani), va reunir més d'1.600.000 persones i, passant per 87 municipis, va travessar de nord a sud el Principat de Catalunya. En aquell moment, es va convertir en la manifestació més multitudinària de la història de Catalunya, superant el seguici fúnebre del president Macià (1933) —que havia reunit un milió de persones als carrers de Barcelona— i la Diada nacional del 1976, que havia aplegat més d’un milió de persones en el tram viari entre Sant Boi de Llobregat i Barcelona.

La Via Catalana cap a la Independència va ser organitzada i promoguda per l’entitat de la societat civil Assemblea Nacional de Catalunya, amb el suport de 14 entitats cíviques, i es va inspirar en les vies bàltiques del 1989 que havien conduït Letònia, Lituània i Estònia a la independència. Durant el procés d’organització —que es va iniciar el 19 de juny—, es va distribuir els assistents en 778 trams d’uns 500 metres de mitjana. El bon ritme d’inscripcions va permetre cobrir ràpidament els trams centrals de la via: la ciutat de Barcelona, on, fins i tot, la cadena humana va encerclar triplement la seu de la Caixa de Pensions, per a denunciar públicament que aquesta entitat bancària era la màxima responsable, a Catalunya, de la crisi econòmica i financera que havia esclatat el 2008.

En canvi, en els trams situats sobre els territoris menys poblats (entre Cambrils i Vinaròs) es va trigar una mica més; però, finalment aquests van ser proveïts amb manifestants procedents de tota la regió catalana de l’Ebre i de les planes de Lleida, i el 2 de setembre (nou dies abans de la celebració de la cadena humana) ja no quedava cap tram de la Via Catalana amb una baixa ocupació. L’endemà, tots els noticiaris escrits i audiovisuals del món van obrir amb la Via Catalana cap a la Independència. I tot el món va quedar impressionat per l’extraordinària capacitat organitzativa del poble català i colpit per la seva reivindicació. La societat catalana, amb els seus propis recursos i sense els partits polítics, va ser capaç de situar la causa per la independència al damunt de la taula de les principals cancelleries del món.