Tal dia com avui de l’any 2014, fa deu anys, a Girona, moria Modest Prats i Domingo, que havia consagrat la seva vida a la recerca, l’estudi i la divulgació de la història, el present i el futur de la llengua catalana. En el decurs de la seva vida, va publicar diversos treballs, però seria especialment conegut per la seva obra Història de la llengua catalana, en dos volums, que va escriure conjuntament amb el també filòleg Josep Maria Nadal. Història de la llengua catalana és l’obra més important i més completa que s’ha fet mai sobre l’origen i l’evolució del català (dels seus substrats —protobascos, nordibèrics i cèltics—, del seu inici —en el moment en què deixa de ser un llatí vulgar— i de les influències posteriors, fruit de les diverses immigracions que havia viscut Catalunya, sobretot l'occitana dels segles XVI i XVII).

Modest Prats havia nascut a Castelló d’Empúries (l'Alt Empordà) el 1936, a l’inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). No havia arribat a conèixer el seu pare, que havia estat assassinat per les sinistres Patrulles de Control anarquistes quan ell era un nadó. Però la tradició catòlica de la seva família, que rebria a través de la seva mare, el va inclinar cap a la carrera eclesiàstica. Va estudiar al Seminari de Girona entre els deu i els vint-i-dos anys, i després es va llicenciar en filologia romànica a Barcelona i en teologia a Roma. En el decurs de la seva vida, va ser rector de les parròquies de Santa Maria de Vista Alegre i de Santa Susanna del Mercadal, a Girona, i a les parroquials de Medinyà (el Gironès) i de Vilafreser (el Pla de l’Estany). Va ser professor al Seminari de Girona, a la Universitat de Girona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Amb motiu de la seva jubilació (2001), va donar el seu fons bibliogràfic personal, format per més de 6.000 documents i volums, a la Biblioteca de la Universitat de Girona. Tot i això, la seva vida va estar sempre marcada pel seu esperit pedagògic i, alhora, per la seva discreció mediàtica. La seva màxima era "Si t’han dit que he dit, vine i pregunta-m’ho". Va morir a 78 anys, a causa de l’Alzheimer, després de cinc anys de lluita contra la malaltia. A l’inici de la seva malaltia (2009), li van organitzar una trobada amb l’expresident Pasqual Maragall —que, quan es referia a Prats, l’anomenava "el capellà savi de Girona"—. Durant aquella entranyable conversa, l’expresident Maragall, que ja patia Alzheimer, li va recomanar escoltar música, llegir el diari i mirar el futbol, per a combatre el deteriorament cognitiu que els provocava la malaltia.