Cada vegada que un polític fa el ridícul, es recorda aquella famosa frase de l'expresident de la Generalitat Josep Tarradellas que en política es pot fer tot, menys el ridícul. I malgrat que el veterà polític tenia una visió molt singular de l'activitat política, apresa en el seu exili francès i sota la influència del personatge que més admirava —el general De Gaulle—, es desesperava davant la falta d'entesa i ambició de molts dels qui desfilaven per la vida pública. Era molt curiós, només es discutia amb aquests, els altres senzillament els ignorava. La vicepresidenta Yolanda Díaz estaria entre aquests últims, perquè intenta estar a la guerra de la política amb figures de cartró. Veient que tots els socis de Pedro Sánchez gesticulaven perquè quedés clar que estaven incòmodes amb ell i la bateria de casos de corrupció que estan sorgint al seu voltant, a Sumar no se li va acudir cap altra cosa que plantejar en veu alta una remodelació de govern, que, d'altra banda, podria tenir la seva lògica, però que has de saber defensar i el que no pot ser és una amenaça dialèctica.

Des de la Moncloa van sortir enfurismats a esmenar la plana a Yolanda Díaz, i el sempre loquaç Óscar Puente, el ministre val·lisoletà de la xarxa X, li va enviar un missatge mordaç, dient-li si aquests canvis que demanava també afectarien els ministres de Sumar, perquè no sabia si calia remodelar-los, als cinc membres que té a l'executiu. Yolanda Díaz va recular i va transformar aquella petició de canvi de govern en una sol·licitud de reunió entre el PSOE i Sumar. Vaja, com qui comença demanant que li deixin un cotxe i se'n va tot cofoi amb un bitllet d'autobús. Així, a la reunió d'aquest divendres, hi assistiran els secretaris d'Organització de les forces que integren el govern espanyol i la secretària d'Organització del PSOE, Rebeca Torró. A diferència d'altres ocasions, no està prevista la presència de ministres ni de les principals vicepresidències, potser per rebaixar les expectatives de la reunió i que no sembli que els socialistes s'acosten als postulats de Sumar.

El risc d'amenaçar i no portar fins al final l'ultimàtum és que la pròxima vegada ningú no et pren seriosament

Quan ja semblava que el peix gros s'havia menjat el petit i Díaz havia fet, una vegada més, un pas enrere, ja que una crisi al govern entre socis sí que seria un tema més greu, Sumar ha collat de nou al PSOE propagant que hi ha un sector de la coalició que és partidari d'abandonar l'executiu. És una resposta al desaire de Sánchez, una amenaça o una advertència seriosa? A Sumar admeten que dins de l'espai hi ha posicions enfrontades entre els qui defensen sortir de l'executiu davant la situació actual i els qui consideren que cal continuar al govern per forçar-hi canvis profunds. Un debat intern que se superposa amb el que es defensa de portes enfora d'una línia clara de pressió al PSOE perquè impulsi una remodelació del Consell de Ministres. Com que descarto que vulguin deixar el govern —l'única palanca que té per tenir una mínima visibilitat en política—, cal pensar que el que pretenen és no quedar fora del relat, com ha passat en altres ocasions, i ser un subjecte actiu en la recerca d'una sortida.

En aquesta disputa permanent amb Podemos a l'esquerra del PSOE, els morats tenen una posició molt més clara: el govern està mort, és un cadàver. Però, és clar, Pablo Iglesias i Irene Montero van ser expulsats de l'executiu espanyol i, en canvi, les apostes de Sánchez per armar una alternativa es van posar totes en Díaz, que, a l'hora de la veritat, ha estat com aquells petards que fallen a la revetlla per problemes amb la metxa, que potser està humida o mal encesa, o per un emmagatzematge incorrecte. Les hores o els dies vinents veurem cap a on gira el guió i fins on arriba el to que han elevat. Si tot queda en una mostra de mal humor o si hi ha alguna cosa més seriosa al darrere. Jo, que volen que els digui: aposto per la primera opció. Perquè això ja ho he vist tantes vegades que em sorprendria que aquesta fos diferent. El risc d'amenaçar i no portar fins al final l'ultimàtum és que la pròxima vegada ningú no et pren seriosament. I això no val només per a Sumar, és clar.