Tot i que el Partit Popular ha guanyat les eleccions a Aragó i el PSOE ha evitat la gran desfeta que pronosticaven alguns sondejos, cap dels dos grans partits espanyols té cap motiu per sentir-se satisfet, ja que les expectatives electorals de les quals partien eren molt més altes. Tan sols la formació de Santiago Abascal pot encetar el cava: dobla els seus escons al Parlament regional i s'enfila al 18% dels vots. El partit d'Alberto Núñez Feijóo argumentarà que ha portat els socialistes als seus pitjors resultats en unes autonòmiques a Aragó, cosa que serà certa. Però a més de veure la palla als ulls dels altres, hauria de veure què els ha succeït a ells: el president Jorge Azcón va convocar les eleccions per mirar d'assolir la majoria absoluta i esquivar la dependència de Vox: la majoria en són 34 i partia de 28 escons. Doncs bé, ha reduït la seva representació i s'ha quedat en 26 parlamentaris.

El seu segon objectiu, si no aconseguia l'absoluta, era esquivar la dependència de Vox, intentant sumar els escons d'Aragón Existe o del PAR. Tampoc serà possible. Els primers han passat de tres parlamentaris a dos i els regionalistes del PAR han perdut l'únic escó del qual disposaven. El resultat és que els de Feijóo estan condemnats a entendre's amb Abascal i la seva formació d'ultradreta. En definitiva, van avançar els comicis per guanyar independència i els succeirà el contrari: avui són més ostatges de Vox que ahir. Caldria felicitar l'estrateg d'anar avançant les eleccions per, comicis a comicis, ser més dependent dels d'Abascal.

Vox sí que ha assolit el seu objectiu: pretenia doblar escons i ha passat de set a catorze

Els socialistes s'estavellen per segona vegada en dos mesos i repeteixen el desastre d'Extremadura el desembre passat. Allà hi tenien un mal candidat, Miguel Ángel Gallardo, però aquest diumenge han presentat Pilar Alegría, la fins fa poc ministra d'Educació i portaveu del govern espanyol. El resultat ha estat pèssim: 18 escons, igualant el pitjor resultat del PSOE a Aragó. L'estratègia de la Moncloa de fer desembarcar, elecció rere elecció, un ministre o una ministra no li donarà cap resultat, ja que el problema rau en les polítiques de Pedro Sánchez i el malestar existent. És, també, l'avançament del que li succeirà a les pròximes eleccions previstes a Castella i Lleó i a Andalusia, on la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va directament a l'escorxador el pròxim mes de juny.

Vox sí que ha assolit el seu objectiu: pretenia doblar escons i ha passat de set a catorze. L'onada del populisme continua marcant l'agenda política, tot i que als Estats Units sembla que els votants s'estan despertant amb derrotes republicanes a Texas, la pèrdua de confiança en el president i el seu creixent discurs de manipulació electoral als EUA. L'auge de Vox propicia un altre fenomen gens tranquil·litzador per a l'esquerra espanyola: fins ahir tenien PP i Vox 35 escons i ara en tindran 40 dels 67 existents al Parlament. Izquierda Unida i Sumar es queden igual, amb un escó, i Podemos perd el que tenia. El vencedor a l'esquerra del PSOE és la Chunta Aragonesista, que, com Vox, dobla representació: de tres a sis parlamentaris.