Quan es compleixen vint dies de la celebració de les eleccions catalanes, a l'horitzó apareixen sense resoldre els principals enigmes dels comicis: l'elecció d'un president, la formació del nou govern i l'acord de les forces independentistes respecte al full de ruta de la legislatura. Es pot dir que el pacte de governació a Catalunya s'ha embarrancat per les diferències entre Junts pel Sí i la CUP i, a més, les previsions apunten que així estarem durant moltes setmanes. Qui sap, fins i tot, si s'esgotarà el termini reglamentari, que venç el proper 9 de gener, i no sabrem fins a passat Reis si el regal dels diputats de la CUP és carbó o un val amb venciments periòdics per al president Mas.
Mentre que aquí, a Catalunya, tot és enormement complicat i, fins i tot, difícil de seguir per a un observador poc avesat, la justícia i el Govern espanyol han començat, en canvi, a situar-se en el post 27S. La compareixença del president Mas davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, forçada per Mariano Rajoy i per la Fiscalia General de l'Estat, no per prevista i esperada ha deixat indiferent a ningú. Les escenes davant del TSJC i el desafiament institucional del president, Govern, Parlament i alcaldes per la imputació de Mas, Ortega i Rigau pel procés participatiu del 9N dóna una idea de per on pot transcórrer la pròxima legislatura. També del nivell de col·lisió que es dibuixa en l'horitzó.
El moviment del Govern central davant de l'envit ha estat pujar un esglaó l'amenaça i advertir per primera vegada de manera expressa i rotunda de la possibilitat de suspendre l'autonomia catalana. Mitjans coneixedors de la posició de l'Executiu espanyol no creuen que es tracti d'un simple avís. La modificació de la llei del Tribunal Constitucional serà operativa en molt poc temps i la capacitat sancionadora de l'Alt Tribunal estarà plenament vigent. Qui sap si el xoc de trens és molt més a prop del que les divagacions inicials donen a entendre.