La detenció del magistrat del Tribunal Constitucional, Fernando Valdés, al seu domicili de Majadahonda, en les proximitats de Madrid, per presumpta violència de gènere de la qual hauria estat víctima la seva esposa dimarts a la matinada després d'una discussió és una notícia inquietant. Que la Fiscalia no hagi presentat cap càrrec ni hagi demanat cap mesura cautelar i que la magistrada del jutjat d'instrucció número 7 del municipi l'hagi deixat en llibertat per la seva avançada edat de 75 anys és una notícia sorprenent. I que el Tribunal Constitucional hagi sortit amb una nota apel·lant a la presumpció d'innocència "mentre continua el procediment judicial" és una notícia que té l'aparença de comunicat corporatiu en un tema tan delicat com la violència de gènere.

El magistrat Fernando Valdés, membre del Constitucional a proposta del PSOE, gaudeix d'aforament pel seu càrrec al TC. No és aquesta una qüestió menor ja que la seva detenció per part de la Guàrdia Civil només podria haver-se dut a terme d'acord amb la legislació vigent si s'estava produint un delicte flagrant. Durant tota la jornada una gran opacitat informativa s'ha produït sobre el cas, en part comprensible pel mal terrible que suposa per a un Tribunal Constitucional qüestionat en moltes de les seves decisions.

El fet que coincideixi en el temps amb la fugida del rei emèrit a una destinació encara no confirmada, presumiblement seria ara a Nova Zelanda, per la gravetat dels casos de corrupció que s'han anat coneixent, fa un mal enorme a la marca Espanya, que no deixa de rebre notícies preocupants que amplifiquen el seu descrèdit.

Les apel·lacions del Tribunal Constitucional a la presumpció d'innocència del magistrat del TC tindrien més força si la institució gaudís del prestigi de què manca. Sobretot, perquè el Constitucional ha trepitjat, segons molts juristes, drets fonamentals bàsics en els últims temps i s'han trobat a faltar aquestes apel·lacions a la presumpció d'innocència quan no s'ha tractat d'un dels seus.