El més preocupant de l'empat davant l'Inter de Milà al Camp Nou de dimecres passat i la derrota d'aquest diumenge davant el Reial Madrid en el Santiago Bernabéu tornen a ser, com en les últimes temporades, les sensacions. La incapacitat d'un equip per sobreposar-se a les adversitats quan és més necessari per tot el que està en joc —els tres partits de Champions, dos davant l'Inter i el de Munic davant el Bayern, on el Barça de nou punts possibles només n'ha aconseguit un— i quan el rival és un adversari d'entitat, com el d'aquesta jornada de lliga.

L'esforç econòmic per disposar d'una plantilla de qualitat, fins i tot a costa d'hipotecar el club atesa la situació financera heretada per l'actual junta directiva, és molt lluny de donar els fruits esperats. Hi ha jugadors però no hi ha equip, vindria a ser el resum. I el resultat és que, per segon any consecutiu, el Barça pot quedar eliminat el mes d'octubre de la Champions, de bon començament —una cosa que es produirà si no hi ha una carambola que, sincerament, ja ningú no espera— amb el que suposa per a la imatge del club i donant per perduts els diners que esperava recuperar de la màxima competició europea. L'únic objectiu esportiu europeu seria, llavors, l'Europa League.

El Barça és un equip tou i sense caràcter, mal estructurat en el terreny de joc, a mig camí entre continuar jugant amb les vaques sagrades de l'equip o apostar decididament per una renovació a fons, incapaç de moure el dibuix de l'equip al terreny de joc si el resultat és advers i massa previsor per als adversaris. L'entrenador, Xavi Hernández, de qui segurament s'esperava en excés amb el record de Pep Guardiola sempre present, no ha estat capaç encara de canviar la mentalitat de l'equip i l'evolució ha estat similar a la dels seus jugadors: de més a menys.

La temporada, òbviament, no està perduda. Hi ha molt en joc i molts partits d'ara endavant per llançar la tovallola. Però hauran de canviar moltes coses començant per l'actitud de l'equip que deixa molt a desitjar en molts jugadors. Perquè la realitat de l'equip no són els noms de la plantilla, ni els títols que tinguin a l'esquena, sinó el compromís, la capacitat per revertir aquesta situació, el lideratge i la professionalitat. Perquè davant el Reial Madrid es pot guanyar o perdre —l'any passat el resultat al Bernabeu va ser 0-4— però la imatge d'un equip que passeja al camp gran part del partit, excepte els 10 últims minuts, davant un Madrid bastant mediocre, és només culpa de l'entrenador.

És clar que té marge de confiança per revertir la situació, però les coses han de començar a canviar i el Barça no es pot permetre quedar també despenjat de la Lliga.