La decisió del Tribunal de Comptes coneguda aquest divendres sobre la compra de l'àtic de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, és força més important del que pot semblar a primera vista. No es limita a admetre una denúncia contra el govern de la Comunitat, sinó que també hi aprecia indicis d'un possible perjudici als fons públics i, sobretot, rebutja la petició d'Ayuso de tancar l'assumpte. I hi ha quelcom especialment rellevant: el tribunal qüestiona tant la legalitat de la finalitat de la compra com la seva justificació econòmica. La consellera de Comptes Rosario María Álvarez, magistrada de carrera des del 1987 i que anteriorment exercia a la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, membre del Tribunal de Comptes pel Senat des del 2021, ha examinat les set denúncies presentades per l'adquisició d'un àtic de 6,3 milions d'euros a través de l'empresa pública Planifica Madrid. A la seva resolució, posa se centra en tres aspectes: hi ha prou indicis d'un possible dany econòmic als fons públics; no escau arxivar les actuacions, com havien sol·licitat la Comunitat de Madrid i Planifica Madrid, i l'assumpte ha de passar a la Secció d'Enjudiciament per al nomenament d'un delegat instructor que investigui l'operació.
Hi ha una dada políticament rellevant: la ponent del Tribunal de Comptes que ha examinat les denúncies va ser pactada entre PP i PSOE en el contingent dels membres proposats pels socialistes, però això per si sol no demostra parcialitat en la seva resolució. Entre altres coses, perquè la Fiscalia s'havia pronunciat dues vegades, el 14 i el 27 d'octubre, a favor d'obrir aquesta investigació. La veritat és que Díaz Ayuso, acostumada a escapolir-se de totes les polèmiques, aquesta vegada ha trobat sabata de son peu, i com més es mou més atrapada queda en la troca de dues coses especialment penalitzades: el luxe i el malbaratament. Després ja es veurà si, a més a més, hi ha malversació, però d'aquestes dues primeres motxilles li costarà desprendre-se'n, acostumada com estava a moure's en la lliga dels polítics que no feien cap ús ostentós. Un àtic innecessari a Chamberí, un dels districtes més cèntrics, tradicionals i benestants de Madrid, amb edificis senyorials, habitatges de luxe i un mercat immobiliari de preus elevats, de 485 metres quadrats i comprat per 6,3 milions d'euros de diners públics l'abril d'enguany, són unes alforges que cada cop li pesen més.
La lideressa de Madrid veurem com acaba sortint de l'embolic i quin peatge n'acaba pagant. Amb Feijóo a les portes de la Moncloa, Ayuso és més un problema per als populars que no pas una solució
Tant és així que quan se'n va conèixer la compra, primer es va dir que serviria com a espai institucional durant les obres de la seu de la presidència madrilenya. Aquesta explicació va aguantar poc i posteriorment es va parlar d'un ús polivalent, fins i tot amb possibilitat d'allotjament. Però darrere d'aquestes versions, el que no s'ha aclarit encara és per què calia comprar aquest immoble, qui en va prendre la decisió i per què es va fer servir aquesta empresa pública. L'operació va acabar sent políticament tan incòmoda que el govern madrileny va decidir posar l'àtic a la venda, tot i que fins ara no se n'ha sortit, ja que aquest octubre passat va quedar deserta la segona subhasta després que ningú no presentés cap oferta pels 6,69 milions sol·licitats. El resultat és que l'immoble continua en venda i el tema no s'ha tancat. A Ayuso la persegueixen tres mals amb aquest àtic: la despesa, sens dubte un disbarat; la manca de transparència, ja que tot el procés continua en una nebulosa, i la rectificació, ja que, si tot estava tan bé, per què es van precipitar a desdir-se de la compra i vendre'l?
La lideressa de Madrid veurem com acaba sortint de l'embolic i quin peatge n'acaba pagant. Amb Feijóo a les portes de la Moncloa, Ayuso és més un problema per als populars que no pas una solució. El seu perímetre polític està a punt de fer-se més petit i les opcions de saltar a la política espanyola si acaba havent-hi un govern PP-Vox acabaran sent escasses. A més, ha crescut anant contra el govern de Sánchez; ara aquesta arma ni la tindrà ni la podrà fer servir. Fins i tot és possible que des de Gènova no es vegi amb excessius mals ulls que la presidenta de la Comunitat estigui a l'ull de l'huracà i deixi de maniobrar pel seu compte. En aquest context, un afer com el de l'àtic pren una dimensió política i qui sap si jurídica diferent. Ja no estem només davant d'una compra extravagant que l'oposició denuncia, sinó davant d'una operació en la qual un òrgan fiscalitzador aprecia indicis suficients de possible dany als fons públics per rebutjar arxivar-la. Ella, que ha estat tantes vegades el dit acusador, ara l'àtic és un autèntic bumerang.