El president del govern espanyol ha posat a sobre de la taula, coincidint amb la negociació dels pressupostos generals de l'Estat, la possible modificació del Codi Penal per reduir el delicte de sedició i adaptar-lo, diu, al que seria la mitjana dels països europeus. Es tractaria, segons Pedro Sánchez, de reduir la pena actual fixada entre 10 i 15 anys a una franja que no ha concretat, però que podria ben bé quedar al voltant de 5 anys. Tot apunta, o almenys això és el que se'ns vol fer creure, que el govern espanyol no va de catxa i estaria disposat a tirar-ho endavant abans de les eleccions municipals. I el president espanyol fins i tot ha assenyalat públicament que tirarà endavant la seva iniciativa si compta amb el vistiplau garantit dels diputats d'Esquerra Republicana, perquè no vol que el projecte sigui rebutjat pel Congrés.

Com sempre passa, darrere de qualsevol titular tan cridaner hi ha sempre la lletra petita que acostuma a ser sempre la important. En el cas de delicte de sedició hi ha dues coses que són fonamentals: a més de la reducció de penes, la consideració del delicte contemplaria, per entrar dins del capítol de la sedició, l'ús de la violència, una cosa que sí que preveuen altres codis i no l'espanyol? No és una manera de renunciar definitivament a la reclamació de l'amnistia que era el punt d'unió entre les tres forces polítiques independentistes i les entitats sobiranistes? Perquè el cert és que, com es va veure en el passat, quan es van activar des d'Espanya les euroordres per detenir el president Carles Puigdemont el 2018 i enviar-lo de tornada a Espanya, després de ser empresonat a la presó de Neumünster, l'Audiència territorial de Schleswig-Holstein només estava disposada a lliurar-lo per ser jutjat per malversació.

És molt important recordar això, perquè més enllà dels anys de condemna, hi ha el nucli central del debat: què s'entén per sedició. Volem caminar cap a una convergència amb Europa on hi ha països que no tenen tipificat el delicte, o volem continuar anant per lliure encara que sigui amb una capa de vernís per dissimular? Perquè si no hi ha acord en això, parlar d'anys és un brindis al sol. Des del principi del debat, que ja es va plantejar abans de la concessió dels indults als presos polítics (juny 2021), i va quedar en la via morta perquè Pedro Sánchez va optar per la mesura de gràcia que no havia de portar al parlament, el govern espanyol ha estat esquiu. Sap que la dreta l'espera a la cantonada i utilitzarà a fons la modificació del delicte de sedició com a arma electoral. Ja s'ha vist amb la negociació per a la renovació del CGPJ que semblava estar a punt i que el PP ha paralitzat fins que Sánchez faci una passa enrere.

Els partits independentistes catalans es mouen entre la cautela d'ERC amb la revisió, i l'oposició de Junts i de la CUP, que accepten només la derogació del delicte. D'entre les moltes maneres que hi ha per expressar una mica més que un toc d'atenció a la iniciativa de Sánchez hi ha aquest tuit de Joseba Azkarraga, gairebé vuit anys conseller de Justícia al País Basc i amb una llarguíssima trajectòria política. Diu Azkarraga: "El debat no pot ser si el delicte de sedició pot o no reduir a la meitat la privació de llibertat. El debat ha de ser si posar urnes pot considerar-se, o no, delicte. I això fou i serà sempre, un exercici de democràcia". No hi ha gaires maneres de dir-ho més clar, més fàcil i més comprensible: acceptar el marc mental espanyol que l'1-O va ser delicte és una línia vermella que l'independentisme no hauria de traspassar. Sobretot, perquè, en el futur, qui sap, permetria una condemna avalada amb un nou Codi Penal que s'hauria aprovat amb els seus vots.

Fan falta unes garanties que no existeixen, que Pedro Sánchez no vol donar, i encara que està bé pensar en el passat, també cal pensar en el futur. Entre altres coses, perquè l'experiència ensenya que moltes vegades un té la impressió que la justícia espanyola primer estableix els anys de condemna i després els quadra amb els delictes corresponents. I si han de ser 12 anys de presó, diran 12 anys de presó tant si es modifica el Codi Penal com si no, i ja acabarà creixent un altre delicte. I l'important és no perdre de vista què va fer la justícia alemanya el 2018: ni rebel·lió, ni sedició. En tot cas, malversació. Res més. Aquest és el camí i qualsevol altra cosa és una drecera cap a un camí desconegut.