Si a alguna cosa es pot comparar la tensa relació entre la vicepresidenta Yolanda Díaz i la seva nova formació, que amb molta autocomplaença s'ha posat el nom de Sumar, amb els morats de Podemos —Pablo Iglesias, Irene Montero, Pablo Echenique, etc.— és a la que mantenen a Catalunya les dues formacions independentistes, Esquerra i Junts per Catalunya. En tot cas, una diferència sí que hi ha: Els primers saben el molt que s'hi juguen i, encara que manquen només quatre dies per a la presentació de les coalicions electorals, costa molt de pensar que encara que sigui en l'últim minut no acabin posant-se d'acord.

La publicació de les enquestes de cara al 23 de juliol són taxatives: sense aquest acord a l'esquerra del PSOE, PP i Vox tenen desbrossat el camí per arribar la Moncloa. No vol dir que posant-se d'acord Podemos i Sumar, la majoria de PP i Vox decaigui. Sinó que és condició imprescindible perquè tinguin vida. D'això se n'està aprofitant Yolanda Díaz, que més que un acord de coalició amb Podemos, vol directament la rendició de la formació que en un altre temps va dirigir Pablo Iglesias.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social pretén temperar el discurs a l'esquerra del PSOE, cosa que no és del grat de Podemos. Díaz, en canvi, ha posat la directa en aquesta estratègia i per a això li sobren figures molt identificades amb la formació morada, com la ministra Irene Montero, cosa que ha denunciat des del seu recés polític el mateix Pablo Iglesias. No deixa de ser cridanera la capacitat corrosiva de Pedro Sánchez amb els seus socis d'aquests últims anys: tots ells, amb l'única excepció de Bildu, han quedat arrasats per les seves polítiques i els seus incompliments.

Tots ells, també amb l'única excepció de Bildu, han de replantejar-se l'estratègia si volen sortir vius, el pròxim 23 de juliol, del pas per les urnes. Són en aquest enforcall també el PNB i Esquerra que, per raons diferents, afronten les pròximes espanyoles amb massa plom a les ales. El cas de Junts no és més optimista però és molt diferent i té relació amb el fet que el vot a la formació tingui a veure amb la seva utilitat a Madrid i al Parlament espanyol.

A Yolanda Díaz li resten pocs dies per dirimir el torcebraç amb Podemos i entendre que el lideratge sense generositat acaba sent un trencaclosques impossible. Perquè, fins ara, ha estat bàsicament una dirigent política amb molts tentacles mediàtics que l'han ajudat a situar-se al centre del tauler. Ara arriba el més difícil, que és capgirar les dificultats i aconseguir sortir-ne viva.