La decisió d'aquest diumenge del banc suís UBS de posar a sobre de la taula una oferta de compra de Credit Suisse per uns 3.250 milions de dòlars té com a principal objectiu aturar la crisi bancària, hores abans que aquest dilluns reobrin els mercats. Encara que hi ha una postura generalitzada d'analistes, entitats financeres i autoritats monetàries que estem davant de crisis puntuals, tant en el cas del Silicon Valley Bank, que va necessitar un rescat de les autoritats dels Estats Units fa ara uns deu dies, com ara amb el Credit Suisse, després que el banc de l'Aràbia Saudita va fer públic que no injectaria més diners per treure l'entitat financera de la crisi, el cert és que la por s'ha estès a milions d'inversors bancaris a tot el món.

La banca nacional suïssa, que ha estat darrere del moviment d'UBS i que aportarà uns 100.000 milions de liquiditat al banc adquirit perquè pugui operar amb normalitat, intenta amb aquest moviment, a més de calmar els mercats, salvar el prestigi de les seves entitats financeres. Per a qualsevol país és greu una situació sistèmica com la del Credit Suisse, que des de fa anys es mou amb respiració assistida, com saben de sobres els analistes i personal informat. Però sens dubte, per a Suïssa no només és greu sinó que és letal, perquè no es pot permetre que la situació amb un banc del país vagi més enllà d'on ara ha arribat.

Hi ha interrogants enormes sobre la reacció dels mercats aquest dilluns, perquè tant el BCE com la Reserva Federal dels Estats Units esperen refiats que s'hi produeixin signes d'estabilitat financera. De fet, ja esperaven això divendres i, al final, les coses no van acabar així i el vermell va tenyir els parquets i va complicar el cap de setmana. Després d'aquestes últimes dues setmanes d'enormes pèrdues per a moltes institucions financeres, amb algunes d'elles apropant-se perillosament a caigudes del 20%, és obvi que l'estabilitat passa per anar remuntant, encara que sigui amb fluctuacions, però abandonant la zona on ara es troben.

Un últim apunt, l'absorció per part del primer banc suís de la segona entitat financera del país és un fet excepcional que, perquè ens en fem una idea, seria com si a Espanya el Santander es mengés el BBVA. Més enllà que accelera la concentració bancària a Suïssa, amb la qual cosa és segurament l'operació més excepcional des de la crisi del 2008, desarma, en part, els esforços per evitar rescats públics quan les entitats financeres tenen problemes. Hi tornarà a haver ajuts públics, entre altres coses, perquè és millor aquesta fórmula que no pas deixar caure i desencadenar un pànic mundial. Una observació que els bancs reguladors hauran d'analitzar.