La iniciativa del govern espanyol de proposar l'exministre d'Indústria José Manuel Soria com a director executiu del Banc Mundial i la resposta que ha donat el president del govern en funcions, Mariano Rajoy, durant la seva visita a la Xina per assistir a la reunió del G-20, demostra fins a quin punt l'encanteri de la Moncloa ha allunyat el governant espanyol de la realitat. Si indecorós va ser nomenar fa uns mesos l'exministre d'Educació José Ignacio Wert com a ambaixador davant de l'OCDE simplement perquè s'havia rostit en el càrrec i així, de passada, podria residir amb la seva parella a París, repetir l'error en un grau majúscul és tota una temeritat. Ho castiguin els electors o no.
Des que Wert va arribar a París l'agost del 2015 només ha estat notícia per la seva jubilació d'or o, més recentment, pel cost de la rehabilitació de la finca on s'allotja i l'embelliment dels jardins de la cancelleria, ubicada en una de les avingudes més luxoses de París, l'Avinguda Foch. Res més. Això, després de ser un dels pitjors ministres d'Educació de la democràcia, autor de la polèmica LOMCE i polemista en mil i una batalles, algunes de tan desgraciades com quan va assenyalar que calia espanyolitzar els nens catalans.
El cas de Soria, un ministre barallat amb gairebé tots els sectors regulats dels quals n'era interlocutor, és encara més greu. La dimissió de Soria es va produir en el marc d'una sèrie d'informacions en les quals apareixia en els denominats papers de Panamà. Cap de les explicacions que va oferir no el van salvar de la dimissió i el que va succeir és que va desaparèixer del focus mediàtic. D'això que pugui ser recuperat, per la porta del darrere, per a un càrrec internacional en el qual a més representa un Estat no deixa de ser un acte de supèrbia de Rajoy o De Guindos i, també, de desconnexió absoluta amb la realitat.
Potser caldrà pensar que aquest govern no només està en funcions sinó que ha travessat el Rubicó cap a enlloc.