Ni en la sequera! El desacord entre el Govern i l'oposició a la cimera contra la sequera, convocada aquest divendres a la tarda pel president de la Generalitat i amb assistència dels representants dels grups parlamentaris —excepte Vox— suposa l'enèsima frustració de la política catalana. El fet que davant d'una emergència com la que viu el país, tothom es tiri els plats pel cap, pensi més en clau de les pròximes eleccions municipals que en la falta d'aigua, s'estigui actuant massa tard i sense capacitat de lideratge per generar consensos, és una mala notícia. Que el principal tema de desacord sigui la capacitat de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per aplicar sancions econòmiques als ajuntaments demostra fins a quin punt la política s'ha allunyat dels problemes de la gent.

Perquè, sincerament, el problema de la sequera no ve pel malbaratament de cap ajuntament, sigui governat pel partit del Govern, per Junts, PSC o els comuns. El veritable problema són les inversions econòmiques que s'havien d'haver fet aquests anys i no s'han fet. Les resistències que hi ha hagut per entendre que el futur passava per la reutilització de l'aigua, impulsant l'aigua regenerada. I l'aposta cega pensant que al final, com en altres anys, acabaria plovent i els embassaments tornarien a estar plens durant un altre llarg període d'anys i ja està. Problema solucionat. Però resulta que, ara per ara, no ha plogut i que potser no passa com el 2008, que una situació d'emergència de sequera la van solucionar les abundants pluges que hi va haver aquella primavera i tardor quan va ploure molt i va ploure bé, perquè les conques interiors en van ser les més beneficiades.

Però allò va passar el 2008 i ara estem intentant aplicar cataplasmes a un malalt greu. El Govern no ha sabut aprofitar el termini que li van donar els partits de l'oposició fa unes setmanes en convalidar el decret llei al Parlament però forçant a tramitar-lo a la cambra com a projecte de llei. De fet, tothom esperava que a la cimera convocada per Aragonès s'assolís un consens i anar-se'n de vacances de Setmana Santa, cosa que hauria passat si no hagués estat pel règim sancionador. El Govern defensava capacitat immediata per sancionar els municipis mentre el PSC demanava una moratòria fins a l'1 de setembre. Junts ha introduït una transacció que defensava una moratòria fins a l'1 de juliol, que el Govern ha acceptat però el PSC no. Aquest últim desacord ha precipitat el fracàs de la cimera de la sequera.

En canvi, sí que hi ha bones notícies respecte a omplir les piscines municipals, cosa que s'autoritzarà, rectificant i escoltant les veus crítiques que s'han sentit. Hi ha sequera i és greu, certament. Però les piscines han d'estar obertes, com el 2008, perquè l'estalvi és proporcionalment molt poc i el perill davant de temperatures molt altes a l'estiu aconsella que no estiguin tancades. També hi ha un altre punt rellevant i que s'ha superat copiant el que es va fer ara fa quinze anys, com és permetre les inversions d'emergència amb capacitat per a l'execució d'obres. Des d'aquest dilluns s'hauria de començar a treballar amb ajuntaments i el sector les necessitats econòmiques més urgents per no continuar retardant les inversions econòmiques per a la reutilització de l'aigua.

Està molt bé que els partits facin els seus càlculs electorals i mirin de guanyar la batalla pel relat. Però els ciutadans que tenen problemes i els que tindran ben aviat el que volen són moltes més solucions i molts menys discursos.