Segon ensurt de la setmana: si dilluns era el Silicon Valley Bank el que feia tremolar els mercats, després que divendres a la tarda l'entitat financera de l'elit del nord de Califòrnia fos intervinguda per l'FDIC, el fons que garanteix els dipòsits als EUA; aquest dimecres ha estat la caiguda de Credit Suisse, una vegada el seu principal accionista, el Banc Nacional de l'Aràbia Saudita, ha oficialitzat la decisió de deixar d'injectar-li capital. No estem parlant d'una entitat financera qualsevol: el Credit Suisse és un dels 20 bancs més grans d'Europa i, encara que la seva situació era de tot menys pròspera des de feia temps, aquesta jornada negra ha arribat a caure fins a un 30% a la Borsa de Zuric tot i que ha remuntat uns quants punts fins a acabar en un retrocés del 24%. Cosa que equival a dir que ha perdut pràcticament un quart del seu valor.
Com va passar dilluns, encara que es va corregir una mica dimarts, les borses europees, baixant totes per sobre del 3%, van entrar en una situació de col·lapse i d'un cert pànic, amb l'Ibex caient un 4,37%, la segona del continent per darrere de Milà, que va retrocedir el 4,61%, en la pitjor jornada des que va començar l'any. Altres indicadors, com, per exemple, el petroli també va caure per sobre de 6% i al mercat de divises l'euro també retrocedia de manera important. Si divendres es parlava de preocupació per l'evolució de les entitats financeres, encara que amb una tendència generalitzada dels analistes a rebaixar la inquietud, és obvi que aquestes últimes hores la intranquil·litat ha pujat algun esglaó.
Fins a l'extrem que algun president d'una institució financera, com per exemple el de la francesa Societé Générale, un dels principals grups de serveis financers d'Europa, ja ha recomanat obertament que el Banc Central Europeu ajornés la pròxima pujada de tipus d'interès que està prevista per a aquest dijous i sobre la qual s'havia especulat un increment de 50 punts bàsics. La recomanació de Lorenzo Bini Smaghi a Christine Lagarde era de limitar-la a 25 punts o fins i tot esperar un mes a veure com s'estabilitza l'actual situació. El BCE no té una posició fàcil, ja que si, d'una banda, hi ha el temor de la pujada del tipus d'interès, per l'altra, la inflació continua tensant l'economia d'una manera molt important i el seu retrocés s'ha alentit una mica, una situació que, òbviament, tampoc no ajuda.
La notícia, entrada la nit, que el Banc Nacional Suís proporcionarà liquiditat a Credit Suisse si és necessari, que òbviament ho és, pretén revertir el temor existent als mercats i que una nova entitat financera entri a la ruleta que sembla haver-se posat en marxa en un sector que semblava respirar amb una certa tranquil·litat els últims temps. Ara han tornat algunes incerteses de l'última crisi financera, la del 2008, i encara que res no és exactament igual que llavors —aquí no hi ha hipoteques subprime com llavors— el que sí que guarda una certa similitud és la preocupació i el nerviosisme. De cop, la informació econòmica ha passat a ocupar una posició en les prioritats de la ciutadania, que normalment no li pertoca, i molta gent ha deixat de viure tranquil·la i ha passat a mirar els seus estalvis.