Amb el seu populisme fàcil i barat i el seu madrilenyisme castís, que tan bon resultat electoral li ha donat en nombrosos comicis a la comunitat, es va presentar aquest dilluns a Barcelona Isabel Díaz Ayuso, una personalitat política el menys semblant al que suposa el revolucionari esdeveniment del Mobile World Congress (MWC), que també s'ha inaugurat a la capital catalana. La persona que va fer tot el possible per emportar-se a la capital espanyola el MWC el 2020, amb algunes arts que ni ella mateixa no s'atreviria, segurament, a explicar, i presentada per Albert Boadella, abans dramaturg, còmic en l'actualitat, s'ha servit dels tòpics en la seva conferència del Círculo Ecuestre en una intervenció en la qual ha arribat a esperonar els presents amb una arenga pròpia de la bombolla madrilenya que representa: "No esteu sols".

Ayuso és tan ignorant com superba. Amb aquest punt de superioritat d'aquell que guanya eleccions, encara que no sap res, ni sabrà res. No va poder endur-se el Mobile World Congress a Madrid perquè no hi tenia res a fer i John Hoffman, el conseller delegat de GSMA i la persona que ostenta els drets del congrés, va esquivar amb habilitat pressions de tota mena. No va ser fàcil per a Hoffman driblar un Madrid que tenia suports de cinc estrelles i cants de sirena de molt qualificats despatxos oficials. Ayuso va fracassar de manera significativa i la seva conferència a l'Ecuestre explica a la perfecció per què el congrés mundial de telefonia mòbil té a Barcelona la millor plaça possible perquè es pugui celebrar i tingui èxit, que és, al cap i a la fi, el que persegueixen els organitzadors.

Escollir el Círculo Ecuestre per explicar-se a Barcelona ja és el primer signe de desconeixement. Dues són les seves senyes d'identitat: li surt la caspa per les orelles i és l'únic fòrum en el qual el PP està en el seu element. La qual cosa ja l'hauria d'haver fet reflexionar, ja que si el PP, que és l'última força de l'Ajuntament de Barcelona i l'última del Parlament de Catalunya, s'hi troba com a casa, gaire representatiu de la centralitat catalana no pot ser. Però Ayuso sí que semblava trobar-se en el seu ambient davant d'un públic tan entregat, disposat a l'aplaudiment fàcil. Allà solia triomfar fa no tant temps també Manuel Valls, el fugaç ex primer ministre francès que aixecava passions amb tan sols travessar l'entrada del carrer Balmes. Socis il·lustres de l'Ecuestre són diversos dels qui el van animar a presentar-se a l'alcaldia de Barcelona pensant, segurament, que no hi ha res amb més glamur que tenir un parisenc al capdavant del consistori barceloní. Valls va caure en l'intent, es va barallar amb més d'un dels que li reien les gràcies i va tornar a París.

José María Aznar sol ser un altre dels que escull l'Ecuestre i en surt per la porta gran, com aquells toreros d'abans quan abandonaven la Maestranza. Ayuso es trobava, per tant, en el seu element amb el de Tabàrnia que li va donar la paraula després de cridar "Viva Espanya", una expressió molt repetida i de les menys estridents que s'han sentit entre aquelles quatre parets des de la seva fundació, el 1856, al carrer Sant Pau. Avui compta amb al voltant de 1.565 socis, segons s'explica en la seva pàgina web, que paguen a raó de 9.000 euros els socis corporatius i 28.000 euros els individuals. Enmig d'aquest ambient tan ultramuntà, fins i tot algun moderat com el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, mirava el rellotge per sortir de la sala al més ràpid possible.