Després de set anys i nou mesos, el temps que ha passat des que Pedro Sánchez, sent cap de l'oposició, es va desplaçar al Palau de la Generalitat per reunir-se amb el president Carles Puigdemont, els dos polítics del moment s'han vist cara a cara. Tots dos amb el rictus seriós, però també amb un cert guant de seda, van protagonitzar una partida d'esgrima al Parlament Europeu d'Estrasburg, en la qual Puigdemont va envidar a Sánchez sense arribar a amenaçar-lo i l'inquilí de la Moncloa, amb cortesia més que amb resultats, el va convidar a aprofitar la llei de l'amnistia per obrir un temps nou. El català llengua oficial a Europa continuarà, ara per ara, als llimbs, a l'espera que el PSOE noti l'alè al clatell de l'independentisme i es capgiri el ritme lent d'execució dels compliments adquirits abans de la investidura.

"Avui la situació a Catalunya és infinitament més bona i la continuarem millorant. Al senyor Puigdemont li vull dir que està a les nostres mans aconseguir-ho", li va dir Sánchez des del faristol d'Estrasburg i amb referència a la llei d'amnistia. Abans, el president exiliat li havia retret els escassos avenços del català a Europa, que ja ha necessitat cinc infructuoses reunions del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea, en les quals participen els ministeris d'Exteriors dels 27 països membres. La presidència espanyola no ha rematat el tema i ara la carpeta passa a la presidència belga, la qual ostentarà la presidència de torn a partir de l'1 de gener. Sánchez, que ha tingut més temps per parlar, ja que ha pogut intervenir en l'inici del debat i en la part final, es trobava còmode parlant de l'amnistia i amb la lliçó ben apresa.

El seu duel amb el president del grup popular, l'alemany Manfred Weber, de la Unió Social Cristiana de Baviera, va acabar amb el democristià desencaixat, taciturn i a la lona. Amb l'aliança PP-Vox a les comunitats autònomes i el canvi del nomenclàtor de molts carrers, que recupera noms del passat franquista, n'hi va haver prou. "Aquest seria també el seu pla per a Alemanya, tornar als carrers i places de Berlín els noms dels líders del Tercer Reich?", va asseverar Sánchez entre la cridòria de la dreta i l'extrema dreta. Weber, tocat i enfonsat, només va poder remugar una explicació massa pobra per a una sessió de tanta tensió dialèctica.

Puigdemont i Sánchez van satisfer les respectives parròquies; tot plegat, enmig d'una aparent incomoditat evident perquè no hi hagués gestos d'una complicitat que encara no existeix

Puigdemont va disposar només d'un minut, com la resta d'eurodiputats intervinents. Prou temps perquè la seva advertència al líder del PSOE fos explícita i un avís per a navegants: "President Sánchez, les oportunitats s'han d'utilitzar quan es presenten, si es deixen passar per por o incapacitat, les conseqüències no són agradables". Va fer evident el seu malestar, encara que va deixar, perquè es reorientin a Madrid, la primera llista d'incompliments de la legislatura. Un índex curt, però important, ja que si en tan poques setmanes l'inventari ja reflecteix un nivell no petit d'informalitats, val més no pensar en quina pot ser l'evolució, si no es fa una cosa semblant al que Artur Mas assenyalava aquest dimarts en una entrevista amb Xavier Graset al Més 324 quan posava l'accent en la pressió permanent al PSOE perquè no es relaxi.

Puigdemont i Sánchez van satisfer les respectives parròquies, segurament. Tot plegat, enmig d'una aparent incomoditat evident perquè no hi hagués gestos d'una complicitat que encara no existeix. Mirada perduda de Sánchez mentre Puigdemont parlava, amb el ministre Albares, el responsable de la situació del català, assegut al seu costat. Mentrestant, a Madrid la batalla de l'amnistia complia un dia més entre amenaces de la justícia espanyola. Res de nou... però inquietant.