A mesura que passen les hores i malgrat els esforços del PSOE i de la Moncloa per intentar col·locar un tallafoc entre els Koldo, Ábalos, Santos Cerdán, i Pedro Sánchez, s'esvaeix la idea que el president era totalment aliè al que passava en el seu entorn. Més d'una dècada de comissions permanents, dos secretaris d'organització sacrificats per corrupció i Sánchez no en sabia res de res? És possible, però no és creïble. Però enmig de tantes gravacions nauseabundes sobre el procedir de l'aparell socialista en les negociacions amb les empreses o el repartiment de dones per passar un cap de setmana, hi ha una dada molt preocupant i que lluny de marcar distància amb Santos Cerdán, el que sembla és just el contrari.

Com es pot interpretar, si no, que a l'exsecretari d'organització des de dijous se li hagi ofert de lletrat l'advocat de capçalera del mateix PSOE? Què pinta Gonzalo Martínez-Fresneda Ortiz de Solorzano com a representant legal de Santos Cerdán? Algú s'imagina, per exemple, que si s'enxampa un empleat robant a una empresa, se li posi el millor advocat del qual disposi la companyia per defensar-lo? Doncs això és el que ha fet el PSOE. També una cosa més: no consta que se li hagi obert expedient al partit i la seva renúncia a l'acta de diputat continua sense formalitzar-se, encara que a última hora d'aquest dissabte va assegurar que la formalitzaria dilluns.

Fa uns mesos era el cas Koldo, després es va convertir en el cas Ábalos, ara ja és el cas Santos Cerdán. Però també és el cas PSOE i lògicament el cas Sánchez, que va ser qui els va nomenar, els va donar poder i els va protegir

Quatre dies ha necessitat per a un tràmit de cinc minuts en què ha pogut continuar gaudint d'immunitat parlamentària. Moltes hores per poder posar les coses en ordre, eliminar les proves que hagi pogut i fins i tot protegir-se d'una detenció mentre ho feia si algun jutjat l'ordenava. Tot això se li està permetent mentre s'ha instaurat novament la llei del silenci oficial i el president del govern espanyol ha marxat, segons diferents mitjans, a la finca toledana de Quintos de Mora, un impressionant espai natural de més de 6.800 hectàrees de Patrimoni de l'Estat, a passar-hi el cap de setmana i reflexionar. Glamur i aire fresc a menys de dues hores de Madrid, mentre que a la capital la temperatura climatològica de gairebé 35 graus era fins i tot inferior al bull de la política.

Mentre es refugia en el que al seu dia va ser anomenat el ranxo d'Aznar i va ser conegut pel món sencer gràcies a unes fotografies de l'expresident amb George W. Bush, Pedro Sánchez ha d'estar maquinant amb els seus assessors més pròxims el relat per mirar de sortir de la crisi. Hi ha conills al barret de copa que li permetin continuar aguantant? Perquè demanar perdó, encara que fos nou vegades, ho consideren ja insuficient, fins i tot molts dels seus. Sense credibilitat, sense aliats i sense expectatives electorals, és més que probable que s'aferri a una mort lenta que a un òbit sobtat. Però la gran pregunta és què li permetran fer els seus socis, aliats puntuals o companys de partit. Durant quant de temps resistirà una legislatura que no té cap futur? Fa uns mesos era el cas Koldo, després es va convertir en el cas Ábalos, ara ja és el cas Santos Cerdán. Però també és el cas PSOE i lògicament el cas Sánchez, que va ser qui els va nomenar, els va donar poder i els va protegir. Almenys, això.