L'anhelada unitat de l'esquerra del PSOE ha quedat en això, en un anhel espiritual. El moviment de Rufián amb Esquerra —o a la inversa, qui sap— teixint una aliança amb Podemos, enemic irreconciliable amb els partits que van confluir a Sumar —uf, quin embolic de sigles!— ha acabat aquest dilluns entre acusacions. Sobretot, a les xarxes socials, on Rufián es mou com peix a l'aigua. No deixa de provocar certa estupefacció alguns dels qualificatius que s'hi han publicat i com ha canviat tot en poques hores. El candidat de la unitat de l'esquerra, titllat justament del contrari, de contribuir a dividir-la.
Si no s'hi posa remei, i sembla difícil que se n'hi posi, el Front Ampli serà molt menys ampli i, sobretot, menys unitari. L'antic Sumar es reformula amb els mateixos vímets que Sumar i tindrà pràcticament els mateixos partits del 2023. La novetat serà Ada Colau com a cap de cartell per Barcelona i la candidata de la formació a la presidència del govern espanyol. La formació de Colau ha estat la que s'ha sentit més agredida i han assenyalat que els seus moviments han generat una profunda decepció entre l'electorat d'esquerres i li han recordat que ell, que venia a unificar-les, està fent tot el possible per dividir-les.
El candidat de la unitat de l'esquerra, titllat justament del contrari: de contribuir a dividir-la
Dues reflexions sobre això: en primer lloc, és força evident que el moviment de Rufián reforça Podemos i debilita el Front Ampli. El grup de Pablo Iglesias i Irene Montero ha trobat una vàlvula d'oxigen amb ERC, ja que no volien integrar-se al Front Ampli, que els oferia molt males posicions de sortida. Ara, el torcebraç Rufián-Colau pot ser favorable al primer a les Espanyes i impulsar Podemos. En qualsevol cas, tampoc és clar que millorin gaire els seus escons, però d'aquesta divisió se'n beneficiarà el PSOE com a vot útil, ja que no hi haurà una aliança amb molt de múscul a la seva esquerra, cohesionada i unida.
Esquerra atrau els vots que pugui tenir Podemos a les seves llistes, tot i que també s'arrisca a perdre'ls pel seu flanc menys esquerrà i més catalanista. És una jugada de risc, perquè hi pot haver electors que considerin que abandonen l'espai central del país i l'opció de captar votant moderat i catalanista del PSC. Ja veurem si la campanya de Junqueras pel país, suplint en moltes ocasions Rufián, és suficient. En qualsevol cas, sí que sembla que en aquesta tornada de Junqueras al lideratge d'Esquerra el partit es decanta més cap a l'esquerra, cosa que ja s'havia vist en la política catalana en les seves propostes al Govern de Salvador Illa. Però està tot massa fràgil per fer consideracions definitives sobre el sempre complicat mercat electoral català.