Fa només un parell d'anys, el president francès, Emmanuel Macron, considerava que l'OTAN estava en "mort cerebral". Aquest era el diagnòstic no d'un analista, sinó d'un dels tres polítics més rellevants d'Europa i dels deu del planeta. Aquesta setmana a Madrid, més enllà de la parafernàlia que sol acompanyar sempre aquest tipus de cites internacionals, i que ha ofert imatges entre grolleres i decadents, ha servit just per a tot el contrari del que havia pronosticat Macron.

La invasió d'Ucraïna per part de Rússia ha estat l'excusa per acordar una presència nord-americana més important a Europa com a part del rearmament militar, una revisió del que han estat fins ara les relacions amb Rússia —que passa de soci a amenaça— però també amb la Xina —que l'OTAN considera un desafiament sistèmic per a la seguretat euroatlàntica— i, pel que respecta a Espanya, el compromís de doblar la despesa de Defensa que passaria a uns 25.000 milions si el Congrés dels Diputats aprova allò acordat pel president del govern. Seria passar de l'1 % del PIB al 2 % i deixar de ser el tercer país de l'OTAN que menys gasta en defensa si ho comparem amb la mida de la seva economia.

Més enllà de l'estratègia malintencionada del Partit Popular —que primer li doni suport Unidas Podemos i ells pujaran al carro després— i que la formació morada vegi amb recel, per qüestions ideològiques, una inversió tan forta en defensa, hi ha raons econòmiques de política interior que aconsellarien allargar a després de 2030 el compromís adquirit. També sorprèn que no es doni cap possibilitat a la diplomàcia i a la negociació política i que Occident contempli com a única via per a la sortida de qualsevol conflicte l'armamentística i d'allà l'increment pressupostari i el desplegament de tropes —Romania—, submarins —Rota— i avions de combat —Regne Unit— dels Estats Units en punts estratègics del vell continent.

La conjunció de guerra a Ucraïna, rearmament militar i més despesa econòmica, allunyament de Rússia i més dependència dels Estats Units deixa Europa en una posició més feble i suposa un retrocés de diverses dècades. Tot això en un moment en què els Estats Units són en potència de fer oficial que es troba en recessió, el pronòstic a Alemanya és que serà inevitable que no entri en recessió després del tall de subministrament de gas rus i que altres economies europees segueixin aquest camí.

Amb aquest panorama econòmic, una recent notícia que un de cada quatre espanyols hauria cancel·lat les seves vacances a causa de la inflació, el 40 % les ha posposat i el 57 % estigui pensant a escurçar-les no fa sinó confirmar el més lògic: la por i la crisi està arribant a tota velocitat al conjunt de la societat.