Tot i que la reprovació d'un conseller del Govern aquests últims anys no és una cosa excepcional ni tampoc té conseqüències efectives, ja que el president de la Generalitat els manté la confiança i aquí no ha passat res, sempre acaba sent un termòmetre polític al qual cal parar atenció. Aquest dijous, el Parlament ha censurat i, a més, n'ha demanat el cessament, la consellera d'Interior, Núria Parlon, i el seu polèmic director de la Policia, Josep Lluís Trapero, per la infiltració de dos mossos d'esquadra en una assemblea de mestres del sindicat USTEC mentre preparaven el calendari de vaga que té regirat el sector educatiu. El Govern ha intentat protegir sobretot Parlon, exbatllessa de Santa Coloma de Gramenet i un actiu polític important per al PSC, cosa que hauria aconseguit si Vox l'hagués acompanyat, com ha fet en altres ocasions en aquesta mena de qüestions, però en aquest cas ha deixat els socialistes sols amb el PP d'Alejandro Fernández. Aquí tothom vol marcar territori i la ultradreta ha trobat en aquesta qüestió una manera de retratar els populars pel fet de sortir en auxili del PSC.

Catalunya té les seves regles de joc polítiques, que no són les de Madrid, i les aliances són molt més variables. Les habituals PSC, Esquerra i Comuns en forma de bloc governamental, com s'ha vist en una qüestió tan important com la negociació, amb final feliç per al president Illa, dels pressupostos generals de la Generalitat. Però hi ha un altre eix que, en temes puntuals, com els referents a bloquejar iniciatives nacionals, que de vegades també funciona, i és el del PSC, PP i Vox. En aquest magma de negociació de suports parlamentaris per rescatar els reprovats, Trapero estava sentenciat: ERC i Comuns no podien avalar, des d'una òptica d'esquerres, una infiltració dels mossos amb tot l'enrenou que hi havia hagut i la CUP i Junts havien jugat molt fort per debilitar el Govern. La situació de Parlon ja era diferent, ja que una reprovació i petició d'un conseller, en aquest cas, era pujar un esglaó important i, en la pràctica, debilitar el Govern. Fins ara, el Parlament havia reprovat en aquesta legislatura la consellera Sílvia Paneque, titular de Territori, Habitatge i portaveu del Govern, per totes les crisis de les infraestructures, seguint un patró semblant al de la legislatura anterior, la presidida per Pere Aragonès, en què dos consellers van ser reprovats, Joan Ignasi Elena (Interior) i Carles Campuzano (Drets Socials).

Es tanca així —parlamentàriament, almenys— l'escabrós tema de la infiltració dels mossos en una assemblea de mestres, cosa que no té explicació pública possible, per més que es fes abans, si és que en realitat és així

Per això també era important per a Illa salvar Parlon, per no empatar amb Aragonès en reprovacions de membres del seu govern. L'abstenció dels Comuns hauria donat una opció real de rescatar la consellera d'Interior, ja que la majoria a favor de la reprovació s'havia esquerdat, i quedarien només Junts i Esquerra. El PSC tenia de part seva el PP, que rebutjava que la infiltració de mossos fos una vulneració de drets. En això, Vox hi podia estar d'acord, però allunyar-se de Parlon li donava una bandera molt preuada per a la ultradreta: no està aconseguint frenar el procés d'inseguretat al qual està sotmesa tota Catalunya. Vox també juga aquí el seu particular torcebraç amb el PP i el deixa en evidència davant del seu electorat en aquesta classe de temes. Es tanca així —parlamentàriament, almenys— l'escabrós tema de la infiltració dels mossos en una assemblea de mestres, cosa que no té explicació pública possible, per més que es fes abans, si és que en realitat és així. Hi ha coses que no són justificables i aquesta n'és una. No cal donar-hi moltes voltes.

A més de l'error en la decisió, hi ha el nyap de l'operatiu organitzat. I encara no sabem quins filtres va passar per ser aprovat i a quin nivell es va adoptar. En canvi, sí que sabem fins on n'ha arribat l'ona expansiva i que ha anat més enllà de la Conselleria d'Interior, ja que, com era previsible, els sindicats educatius han trobat un argument més en el torcebraç que mantenen, en aquest cas, amb la Conselleria d'Educació. La reunió d'aquestes últimes hores també ha acabat sense acord, malgrat que els sindicats es mantenen a la taula de negociacions, que aquest divendres abordarà una reunió important a l'hora de desconvocar les vagues convocades o no. La USTEC ja ha amenaçat que si els representants de la consellera Niubó no venen amb una proposta acceptable, abandonaran la negociació i mantindran el calendari de protestes acordat amb la resta de sindicats i que podria escalar, fins i tot, fins a final de curs. El torcebraç econòmic entre les dues parts no és menor, ja que els sindicats convocants plantegen un complement universal per a tot el col·lectiu equivalent a 478 euros per al cos de mestres i a 544 euros per als professors de secundària el 2029. Cosa que queda molt lluny del que ofereix el Govern.