Convertit cada vegada més en un governant imprevisible, caòtic i sense nord, aquesta vegada, l'amenaça de Donald Trump li ha tocat a Europa. El president dels EUA s'ha llevat aquest divendres mirant al Vell Continent i, potser, volent tapar el correctiu que li ha aplicat la jutgessa federal de Boston Allison D. Burroughs, que ha bloquejat temporalment l'ordre de la seva Administració d'impedir matricular estudiants estrangers a la Universitat Harvard, ha anunciat un aranzel del 50% als productes de la Unió Europea. Aquesta vegada ha al·legat la falta de progrés en les negociacions comercials actuals. Veurem en què queda l'advertiment i el calendari de fer-lo efectiu a partir de l'1 de juny, però el que ja ha passat és que la seva posició ha fet trontollar les borses europees. L'histrionisme de Trump ha esdevingut un perill per a les relacions internacionals, l'economia mundial, els drets humans i fins i tot l'estabilitat del planeta. Cada dia provoca un nou incendi pel fet de no acceptar que la resta del món no es doblegarà als seus desitjos i que les coses s'han de negociar i el president nord-americà només sap imposar.

Les reaccions de Trump són absolutament primàries i davant qualsevol contratemps s'asseu i escriu en una xarxa social. Aquest és el missatge relacionat amb els aranzels del 50% als productes de la UE: "Les seves poderoses barreres comercials, l'IVA, les ridícules sancions corporatives, les barreres comercials no monetàries, les manipulacions monetàries, les demandes injustes i injustificades contra empreses nord-americanes, i més, han provocat un dèficit comercial amb els EUA de més de 250 milions de dòlars l'any, xifra totalment inacceptable". "Les nostres converses amb ells no ens duen enlloc! Per tant, recomano un aranzel directe del 50 % a la Unió Europea, a partir de l'1 de juny del 2025". És el que ha escrit a la seva publicació a la plataforma Truth Social, qui sap, si mentre esmorzava. L'aranzel que el mandatari nord-americà considera imposar a la Unió Europea és molt més del doble d'aquell aranzel recíproc del 20% que va estar breument vigent el mes d'abril passat i que va ser suspès per a unes noves negociacions que vencen el 9 de juliol. En aquest període, l'únic acord comercial anunciat pels EUA és amb el Regne Unit, el seu soci comercial preferent.

L'histrionisme de Trump ha esdevingut un perill per a les relacions internacionals, l'economia mundial, els drets humans i fins i tot l'estabilitat del planeta

La permanent amenaça de guerra comercial dels EUA contra Europa i la posició intransigent a l'OTAN estan portant les relacions a un punt de no retorn. Passa el mateix amb la Xina i, ara per ara, el seu fracàs amb Rússia també és molt eloqüent. És possible que aquesta situació, i la ja evident preocupació a molts sectors de la societat nord-americana per la seva política erràtica, només aconsegueixi posar permanentment en primer pla la realitat que ens hem d'acostumar al fet que el nom de Trump va vinculat a la incertesa política. El president nord-americà sembla sentir-se còmode obrint cada dia un front nou de conflicte, sota la mentida que ho fa per protegir els interessos nord-americans. En una societat tan dividida com aquella, els seus partidaris, que són molts, li compren el relat sense qüestionar-lo. Això li permet anar tirant i centra els debats sempre en els temes que li interessen i des de l'òrbita que vol.

Està en guerra permanent contra els mitjans de comunicació, no hi ha dia que no n'insulti algun i faci el mateix amb algun un periodista; contra les universitats, el cas de Harvard és tan sols un perillós exemple i, en aquesta batalla, porta la bandera que són espais d'ideologia i formació esquerranosa; contra la justícia, denunciant permanentment una persecució cada vegada que hi xoca; els comandaments del Pentàgon, la seguretat del país o la cúpula militar. Es baralla amb tothom alhora, mirant d'aparèixer com el Robin Hood que no és i adduint que tot ho fa en defensa dels nord-americans. La UE ha optat per no entrar al cos a cos, decisió que em sembla correcta. Amb Trump no serveixen de res els acords, ja que no els respecta. Europa té un llarg camí en solitari, en què ha de guanyar musculatura, traçar noves aliances i reduir la dependència dels Estats Units. Això li suposarà una contribució en defensa, per exemple, que haurà de sortir d'altres partides. En un país com Espanya, per cert, en el qual no hi ha pressupostos. Però amb Trump, ja res no serà mai com abans.