Vint-i-quatre hores després de les eleccions de diumenge, l'horitzó espanyol comença a aclarir-se. A diferència del mes de desembre passat, Mariano Rajoy i el PP han agafat la iniciativa i ja busquen aliats per a una futura sessió d'investidura. Ciutadans, en una posició més feble que la 20 de desembre i amb una certa urgència per no allargar el moment i, si pot, obtenir-ne el rèdit polític més gran possible, ha començat a retirar les barricades aixecades durant aquests mesos. Les polítiques i les personals. La primera que sembla haver desaparegut literalment de la zona de combat és la de la continuïtat dels populars al Govern espanyol i qui sap si fins i tot la de Mariano Rajoy, assumpte sobre el qual la formació d'Albert Rivera ha emès missatges contradictoris en les últimes 24 hores.

A la decisió final de Ciutadans ajudarà i molt que els socialistes hagin entès des de la mateixa nit electoral que el seu lloc està a l'oposició i també que Podemos estigui en una fase de readaptació a la seva nova situació i a la patacada que li han clavat les urnes. El paó s'ha quedat sense plomes en l'intent fallit de superar el PSOE i, fruit de la seva inconsciència i egoisme, l'anomenada nova esquerra ha desaprofitat durant la primavera passada una oportunitat històrica. Avui potser no la veuen, com no la van albirar per Nadal, però és simplement una qüestió de temps i de menys arrogància.

El líder socialista, Pedro Sánchez, el polític a qui més absoltes li han cantat des que va fracassar en la investidura el mes d'abril passat, malgrat obtenir els pitjors resultats del PSOE en la democràcia s'ha parapetat darrere de la seva victòria davant Podemos i de la derrota de Susana Díaz davant el PP. Dels cinc escons que ha perdut el PSOE, dos són a Andalusia i un altre a Catalunya, territoris on Sánchez té poc a dir. La immaculada presidenta andalusa ja sap el que és perdre unes eleccions i aquesta banderilla que li han clavat els populars dóna oxigen al secretari general del seu partit.

Encarrilats, en part, els moviments de PP, PSOE, C's i Podemos per completar una aliança entre la dreta popular i el centre de Rivera, caldrà veure quin paper se li reserva al PNB, els cinc diputats del qual poden valer un preu important per apropar-se a la majoria absoluta de 176 escons. Els nacionalistes bascos, sempre ben situats quan cal tancar acords, tenen a la tornada de l'estiu unes eleccions transcendentals al País Basc. Sabut és que ningú no negocia com ells i que Podemos colla per a l'alternança. Assistirem a un canvi de cromos, ja que PP i també el PSE no volen la formació d'Iglesias al govern basc. Si aquest trencaclosques acaba encaixant el fantasma de les terceres eleccions, quedarà enterrat definitivament. I les formacions independentistes catalanes? Als 17 escons que posseeixen ningú vol ni apropar-s'hi. Aquesta sí que és la línia vermella de la política espanyola. No pas el referèndum.