La prohibició del burca i el nicab a Lleida, aprovada pel consistori amb els vots del PSC —que té l'alcaldia—, de Junts per Catalunya i de Vox dins de l'ordenança de civisme i convivència, situa la capital del Segrià en el vèrtex d'un debat que no només és local, sinó que hauria d'abordar-se al Parlament de Catalunya. És obvi que aquest tema no és local i la seva legislació, en tot cas, ha d'anar més enllà d'un municipi o un altre. Que dos partits que ocupen la centralitat del país hagin introduït aquest debat, encara que sigui per la porta del darrere, és el que introdueix un element diferenciador respecte a altres situacions.
També que Vox s'hi sumés i que, en canvi, el Partit Popular hi votés en contra per considerar que les excepcions de la normativa eren massa flexibles. A aquest vot en contra dels cinc regidors del PP s'hi van sumar també, amb arguments diferents, els cinc d'Esquerra Republicana, que van criticar que se sancioni les dones que porten el vel integral, i l'únic regidor dels Comuns a Lleida. En total, 16 vots a favor i 11 en contra. L'acord entre PSC i Junts —que tenen majoria al consistori, 14 regidors de 27— prohibeix en l'article 12 portar en espais públics roba que oculti el rostre i, encara que no anomena el burca ni el nicab, entrarien dins d'aquesta descripció. Ho considera una infracció lleu, amb multa prevista de 400 a 750 euros i un avís abans d'iniciar la sanció. Junts va vincular el seu suport a una moció per estudiar la instal·lació de la mesura en banys i dutxes públics.
És obvi que aquest tema no és local i la seva legislació, en tot cas, ha d'anar més enllà d'un municipi o un altre
Com que l'ordenança és una aprovació inicial, veurem què succeeix en la resta de la tramitació abans de ser aplicada. I veurem també què queda després del titular que, sens dubte, s'ha fet un lloc en els titulars dels mitjans de comunicació. També caldrà esperar a conèixer si és recorreguda, perquè el 2013 el Tribunal Suprem ja va anul·lar una iniciativa similar per entendre que limitava un dret fonamental, encara que ara s'ha corregit notablement el text. Hi ha, però, una precisió jurídica important en aquest debat: el Tribunal Europeu de Drets Humans ha avalat les prohibicions francesa i belga enfront dels recursos que va examinar. Això indica que una llei estatal d'aquest tipus pot ser compatible amb el conveni europeu. Una altra cosa és intentar imposar-ho mitjançant una ordenança municipal, com és el cas de Lleida.
En aquests moments, a més de França i Bèlgica, mantenen una prohibició general en espais públics Dinamarca, Suïssa, Àustria i Bulgària. Països Baixos va aprovar una prohibició parcial i el juliol Portugal va aprovar un projecte per prohibir cobrir-se el rostre en espais públics, però la votació parlamentària necessita l'aprovació del president de la República. Hi ha un altre element important en aquest debat que Lleida ha posat damunt la taula: els cinc Estats que tenen una prohibició general tenen al capdavant primers ministres socialdemòcrates i, en el cas de Suïssa, a més, la prohibició va ser aprovada també en referèndum.