A falta de més substància per a les eleccions del 12 de maig i immersos ja en la precampanya electoral, els partits han dedicat el tancament de les vacances de Setmana Santa a avançar aliances o a descartar-les després dels comicis. Han obert foc Salvador Illa, del PSC; Jéssica Albiach, cap de llista de Comuns Sumar; Alejandro Fernández, candidat del PPC, i el president Pere Aragonès, amb reserves, ja que ha eludit una resposta clara. Ni el president Carles Puigdemont, ni Laia Estada, de la CUP, no han tingut oportunitat de contestar a la pregunta, tot i que sens dubte hauran d'obrir el ventall d'aliances ben aviat.

Salvador Illa, que encapçala les enquestes publicades fins ara, ha dit que no pensen vetar cap formació política després del 12-M, amb l'argument que ells no són sectaris. La seva número dos al partit, Lluïsa Moret, ha posat com a exemple llurs diferents pactes a diputacions i ajuntaments que, certament, són molt diversos. Moret, al capdavant de la Diputació de Barcelona, ha ressaltat l'acord que ella té amb Esquerra i els Comuns per dirigir la corporació provincial. L'estratègia socialista sembla clara: no enemistar-se amb els votants independentistes i amb els Comuns, fer-los picades d'ullet permanentment, sabent que si Junts, ERC i la CUP no sumen 68 diputats, o sigui la majoria absoluta, les possibilitats que tenen d'accedir al palau de la Generalitat són enormes.

Hi ha una franja de votants de l'independentisme que vol saber si Junts i ERC es donaran suport mútuament o si els seus vots acabaran servint per tancar acords amb el PSC

També ha parlat aquest diumenge Albiach per descartar que la seva formació política pugui investir Carles Puigdemont després del 12 de maig. Per la líder de Comuns Sumar, el seu marc possible d'acords se circumscriu a PSC, ERC i la CUP. Amb els socialistes ja governen a Madrid i als republicans els han facilitat el pressupost del 2023, tot i que han tombat el del 2024, que a la fi ha estat el motiu de l'avançament electoral. A l'altre extrem, Alejandro Fernández s'ha obert a investir Salvador Illa després de la cita electoral si el PSOE trenca amb Junts i Esquerra al Congrés dels Diputats. La seva declaració té molt de brindis al sol, com ja es va veure a l'Ajuntament de Barcelona i el seu suport a Jaume Collboni abans que a Xavier Trias.

La papereta més difícil serà la de Pere Aragonès i Carles Puigdemont. Tots dos han de pronunciar-se en un moment o altre sobre si estan disposats que els seus diputats votin la candidatura d'ERC o Junts si els números sumen. També la CUP. El fracàs dels últims acords de la legislatura passada no els estalviarà una declaració clara, per molt intempestiva que sigui per als dos partits majoritaris. És obvi que hi ha una franja de votants de l'independentisme que vol saber si s'ajudaran donant-se suport o si els seus vots acabaran servint per tancar acords amb el PSC.

Perquè per aquells que deien que l'eix nacional en aquestes eleccions tindria molta menys importància, potser la seva anàlisi no era tan precisa. La gent vol coses concretes, però també quina és la idea de Catalunya que té cadascú, i si la seva identitat és nacional o és una regió d'Espanya.