Un cop completada aquesta setmana la ronda de converses del president Aragonès amb els partits catalans i els agents socials, el Govern d'Esquerra Republicana enfila el camí per a l'aprovació dels pressupostos amb els seus escassos 33 diputats. Ho fa sense haver confirmat la voluntat de presentar els comptes encara que no tingui suports parlamentaris suficients i havent especulat, en més d'una declaració pública i per no agafar-se els dits, que també hi ha la possibilitat que els comptes públics catalans siguin prorrogats. Una opció que mai no és ideal, però que en els últims anys ha estat utilitzada en diverses ocasions pels diferents governs de la plaça de Sant Jaume davant de l'absència de majories parlamentàries, i que va ser esquivada l'any passat en els comptes que va aconseguir aprovar el llavors conseller Jaume Giró que, a més, després d'una dècada van ser efectives al calendari marcat de l'1 de gener.

La ruptura del Govern, després que Junts ha abandonat l'executiu català després dels incompliments d'investidura d'Aragonès, ha deixat una situació certament complicada, encara que no impossible. Dependrà en bona part de la cintura de l'executiu català i de les concessions que estigui disposat a fer. Hi ha majoria per a això, bé sigui a partir de la de l'any passat —ERC, Junts i comuns— o la d'esquerres —PSC, ERC i comuns—. Tot això contemplant que els socialistes de Salvador Illa s'han ofert en diverses ocasions per a la negociació i fins i tot han retret a Aragonès la lentitud del Govern en la negociació, la qual cosa, a la pràctica, fa inviable que l'1 de gener els pressupostos siguin operatius. I sempre estaríem parlant del primer trimestre de l'any vinent.

Junts, que inicialment es va mostrar refractari a negociar els pressupostos al·legant que no s'entendria que abandonés l'executiu i busqués un acord en el que és sempre la llei més important de l'any, es reunirà amb Esquerra. No seran, en cap cas, unes converses fàcils, perquè si bé és cert que els grans traços dels comptes són els de Jaume Giró, eren fruit d'una negociació i d'unes cessions pròpies del govern de coalició ara inexistent. D'altra banda, també hi ha hagut correccions perquè han canviat direccions generals entre departaments i s'han adaptat partides a les noves prioritats polítiques.

Per tant, és normal que la negociació parteixi de zero i que Junts intenti que els pressupostos tinguin una mirada en la qual s'identifiqui la seva empremta si els acaba votant. El mateix passa amb el PSC, que no oferirà els vots gratuïtament i que vol negociar-los des de l'inici i no sumar-s'hi en l'últim moment. Els socialistes fixaran un preu polític alt, perquè les enquestes els situen amb un marge d'escons per davant si ara hi tornessin a haver eleccions. El seu objectiu principal és aquest, uns nous comicis com més aviat millor. Si els pressupostos surten amb els seus vots, verbalitzaran la seva aposta en la governació i la fragilitat de l'executiu, i exigiran eleccions. Si els comptes no són aprovats i es va a una pròrroga pressupostària, faran igual. El seu objectiu és que els catalans anem com més aviat millor a les urnes i que les eleccions catalanes quedin sempre abans que les espanyoles (finals del 2023).

Amb aquest escenari, Aragonès intentarà moure peça després del pont de Tots Sants. En principi, és un sudoku impossible, perquè només ell vol que la legislatura no surti del carril i s'estabilitzi. I per a això té, en principi, molt pocs diputats. I a més, fa alguna cosa més d'una setmana, la portaveu socialista Alicia Romero ja va parlar d'una moció de censura al president, i aquest dissabte el diputat de Junts Joan Canadell, en una entrevista a El Nacional s'ha mostrat partidari, arribat el moment, de votar una moció de censura presentada pel PSC, si era per convocar eleccions immediatament. Més enllà que això sigui o no possible, verbalitza que els dos partits intenten donar per acabada la legislatura i volen eleccions.