Aquest dimecres és l'aniversari de la DANA que va causar 229 morts al País Valencià i, sorprenentment, el seu president, Carlos Mazón, continua al càrrec. Amb el temps, fins i tot la seva formació política, el Partit Popular, s'ha anat desprenent d'aquella vergonya inicial que tenien els seus dirigents quan van ser coneixedors de l'absència en aquelles hores tràgiques de Mazón del lloc de comandament i el seu famós dinar amb una periodista al restaurant El Ventorro. Sobre aquest dinar s'han donat tantes versions que caldrà esperar que en seu judicial es desemboliqui la troca de l'actuació d'un polític irresponsable que, per vergonya, hauria hagut d'apartar-se del càrrec o hauria hagut de ser forçat a dimitir.

Res d'això no va passar i avui Mazón és un zombi polític i les protestes dels valencians sobre la seva gestió en aquelles hores continuen. Evidentment, l'oposició ho utilitza en benefici propi, però al carrer també hi surten molts votants ocasionals del Partit Popular avergonyits per l'actuació de la Generalitat Valenciana. El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va optar per mirar cap a un altre costat en comptes d'encarar el problema de cara i haver-lo fet dimitir. No es tractava d'entregar el cap que el carrer demanava, sinó de no ser insensible davant el dolor de tanta gent que havien quedat desprotegits pel govern valencià.

Avui, Feijóo ja no és a temps de destituir Mazón, però el seu esperit el persegueix i les seves expectatives electorals també cauen, en benefici de Vox i també del PSOE

Dotze mesos després i, en part, fruit d'aquella resposta erràtica de Feijóo, el PSOE ha trobat un filó en les negligències dels governs autonòmics del PP. Primer va ser la mala gestió dels incendis a Castella i Lleó i Galícia del mes d'agost passat i des de fa unes setmanes amb les errades en els cribratges de càncer de mama a Andalusia, on la Junta ha xifrat en 2.317 les dones afectades. Aquest cúmul d'errors i de mala gestió dels seus diferents governs autonòmics ha acabat afectant, com no podia ser d'una altra manera, les expectatives electorals del PP, ja que en política no hi ha res pitjor que el fet que els errors cavalquin un sobre l'altre. Avui, Feijóo ja no és a temps de destituir Mazón, però el seu esperit el persegueix i les seves expectatives electorals també cauen, en benefici de Vox i també del PSOE, que ha aturat la seva sagnia pels casos de corrupció.

He pensat en tot plegat arran de la reunió i de la decisió que aquest dilluns prendrà la direcció de Junts per Catalunya a Perpinyà sobre el futur de la legislatura espanyola. No perquè siguin casos comparables, que òbviament no ho són, ni de bon tros, sinó per les seqüeles que sempre deixa l'adopció d'una decisió política important, sigui per efecte o per defecte. Una resolució que, dit sigui de passada, haurà de ser sotmesa a la militància del partit de Carles Puigdemont per a la seva ratificació aquest dimarts, d'acord amb el que s'ha anat explicant aquests últims dies des de Junts.

Aquest diumenge, Puigdemont va reunir la comissió permanent del seu partit per conèixer la posició dels seus membres abans de la transcendental executiva. Tot això, a més, després que el PSOE mogués dissabte fins i tot Ione Belarra per obrir una via de diàleg entre Podemos i Junts sobre la transferència de competències d'immigració. No es va traduir en cap avenç.