Un cop transcorreguts ja dotze dies d'ençà que van decaure al Congrés dels Diputats els decrets sobre l'habitatge, circumstància que Pedro Sánchez va utilitzar per provocar, 72 hores després, l'avançament electoral, comencem a veure que no tot era tant de color de rosa sobre els pisos de lloguer i que, potser, s'està consolidant l'efecte contrari del que es volia. Perquè, ara per ara, ens trobem amb una paradoxa: el Congrés va rebutjar els decrets i el govern espanyol els va tornar a aprovar amb les cambres ja dissoltes i aprofitant un ardit aritmètic, ja que la Diputació Permanent no reflecteix exactament la distribució del Congrés i pot tirar endavant sense els vots de Junts. Aquest dimarts hem publicat un interessant informe sobre l'evolució del mercat de lloguer d'aquests darrers deu dies, dut a terme per la Federación Nacional de Asociaciones Inmobiliarias (FAI) basant-se en una enquesta a més de 600 agències de tot Espanya. El titular s'explica per si sol: les immobiliàries adverteixen que els nous decrets d'habitatge del govern espanyol estan provocant una retirada de pisos del mercat del lloguer habitual. Estem parlant que s'han vist afectades un total de 5.768 operacions, de les quals s'han retirat del mercat de lloguer 2.067 habitatges, se n'han traslladat al mercat de compravenda 1.224 i se n'han vist desviats al lloguer temporal o per habitacions 944.
Un altre estudi independent a càrrec d'ESADE confirma caigudes excepcionals, amb aquestes conclusions: Madrid, València, Múrcia, Alacant, Palma i Las Palmas van registrar caigudes de, com a mínim, el 6%. En aquestes sis ciutats, les reduccions van superar les de qualsevol període equivalent des de juny. La caiguda no va anar acompanyada d'un augment equivalent d'habitatges anunciats en venda. Barcelona va ser una excepció: l'evolució de la seva oferta es va mantenir dins dels paràmetres habituals, tot i que això requereix una explicació complementària poc tranquil·litzadora, ja que una part de l'ajust que ara experimenten altres ciutats ja s'havia produït a Catalunya, on la regulació del lloguer va arribar abans. Hi ha una xifra especialment contundent en aquesta amanida de números: Barcelona ha perdut el 83% dels seus anuncis de lloguer habitual entre el 2018 i el 2025, segons un estudi d'Idealista publicat aquest mes d'octubre. Un percentatge molt més alt que el de Madrid (58%), el de Catalunya (71%) o el del conjunt de l'Estat, que és del 44%.
Quina és la gran paradoxa en aquests moments? Que el govern espanyol intenta millorar la situació dels llogaters mitjançant una regulació que pot estar desincentivant els qui posen habitatges de lloguer. Hi ha tres qüestions políticament rellevants que cal tenir en compte. En primer lloc, el problema ja no es limita a les advertències de les patronals. L'estudi d'ESADE ha identificat caigudes extraordinàries d'anuncis a sis grans ciutats. Això aporta una prova addicional, encara que no demostra per si sol la causa. En segon lloc, la incertesa normativa sembla tenir efectes immediats. Els propietaris poden decidir no comercialitzar els seus habitatges fins i tot abans que les noves restriccions entrin definitivament en vigor. I, en tercer lloc, els perjudicats poden acabar sent els nous llogaters. Els qui ja tenen un contracte poden beneficiar-se de més proteccions, mentre que els qui busquen habitatge es troben amb menys opcions. Aquí, algú va pensar o ens va voler fer creure que l'habitatge anava exclusivament d'ideologia, i això és del tot fals amb el nivell d'habitatges que hi ha actualment al parc mòbil de venda o lloguer.
No hi ha 6.000 propietaris manifestant-se davant d'un ministeri i l'efecte apareix a poc a poc als portals: menys oferta, més competència entre candidats i preus més alts
El govern espanyol s'acabarà adonant —i si no és així, serà perquè ja haurà passat a l'oposició— que com més protegeix administrativament determinats contractes, més gran pot ser l'incentiu d'alguns propietaris per abandonar el lloguer habitual. Això no vol dir, ni de bon tros, que tota regulació sigui contraproduent, sinó que protegir el llogater sense oferir prou seguretat al propietari pot provocar efectes indesitjats. Hauria ajudat a això —si més no en el terreny pal·liatiu d'una crisi inabastable— que, en els decrets aprovats, les administracions assumissin directament el cost de protegir els llogaters vulnerables, en comptes de traslladar una part substancial d'aquest risc als propietaris particulars. Però com que s'ha optat per deixar de banda el debat real i tot plegat ha acabat en una discussió ideològica, serà molt difícil sortir d'aquí. Mentrestant, un propietari retira un pis, un altre decideix vendre, un altre passa al lloguer temporal i un altre simplement no torna a anunciar-lo. No hi ha 6.000 propietaris manifestant-se davant d'un ministeri i l'efecte apareix a poc a poc als portals: menys oferta, més competència entre candidats i preus més alts. I la demagògia sempre corre més de pressa que la veritat.