El Regne Unit ha pres una de les grans decisions de la seva història recent que tindrà enormes conseqüències sobre el seu futur immediat i sobre el de tots els europeus. El projecte europeu ha descarrilat i en surt d'ell un colós del continent: cinquena economia mundial, un dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de Nacions Unides amb dret a vet, seient fix al G-20, aliat preferent dels Estats Units...

Temps hi haurà en els pròxims dies per destacar els efectes negatius de la decisió del poble britànic que en una llarga nit s'ha inclinat per 51,9% a 48,1% per abandonar la UE. I també per analitzar el fet que Gal·les i Anglaterra hagin donat suport al Brèxit, mentre que Escòcia i Irlanda del Nord s'hagin pronunciat per la seva permanència. Però també és just assenyalar en aquests moments tristos per a Europa que la democràcia ha guanyat i que els pobles puguin votar per decidir el seu futur sempre és la millor decisió. Sigui quin sigui el resultat. Un poble que té por de la democràcia dels seus ciutadans perd el seu futur i està condemnat irremeiablement al seu declivi.

És important tenir-ho present perquè la dinàmica dels Estats acaba sent sempre destacar l'error de la decisió. També fer molt poca autocrítica de l'Europa que s'ha anat construint i que en molts aspectes –no en l'econòmic, certament- ha quedat molt lluny del que van pensar els pares fundadors de la Unió -Konrad Adenauer, Winston Churchill, Alcide de Gasperi, Jean Monet o Robert Schuman- fa ja diverses dècades.

Caldrà repensar Europa i haurà de fer-se sentint menys el que pensen els despatxos de Brussel·les i més el que volen els ciutadans. I caldrà seguir atentament, molt atentament, els moviments d'Escòcia i Irlanda del Nord que han votat per la permanència i s'han afanyat a reclamar un referèndum a les seves respectives nacions per quedar-se a la UE. En el cas d'Escòcia seria el segon després del de 2014 per declarar-se un Estat independent i que va perdre el govern d'Alex Salmond, després d'una pressió enorme de tot l'establishment i amb l'argument que una Escòcia independent quedaria fora de la UE. I avui paradoxes de la història, sí que està realment fora per la votació d'anglesos i gal·lesos. Tota una lliçó per aprendre aquí i allà.