Per si la decisió de Pedro Sánchez d'endarrerir la seva compareixença a les Corts fins al 9 de juliol per parlar dels casos de corrupció al seu partit, arran de l'explosió del denominat cas Santos Cerdán, no fos prou exemple de prendre-s'ho amb calma i esquivar la reclamació de tots els partits, excepte el PSOE, el president del govern espanyol ha reblat el clau novament i de manera humiliant. Aquesta és la carta que ha remès el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, a la presidenta del Congrés: "Tinc l'honor de sol·licitar en nom del govern i a l'empara de l'article 203 del Reglament de la Cambra, la compareixença del president del govern davant del ple del Congrés dels Diputats, amb la finalitat d'informar sobre els presumptes casos de corrupció coneguts per la filtració als mitjans de comunicació i a l'opinió pública d'investigacions en curs, així com dels resultats de la cimera de caps d'estat i de govern de l'Aliança Atlàntica, la reunió de l'últim Consell Europeu i la 4a Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament celebrada a Sevilla".

El driblatge del govern espanyol és per treure's el barret: manca de majoria parlamentària i té revoltats els seus socis estables —Sumar, Bildu i Esquerra Republicana— i els seus aliats puntuals —Junts i PNB— i els convoca quan vol i per parlar del que ell vol. Una mica de corrupció sí, però també una mica d'OTAN amb una picada d'ullet a l'esquerra, desmarcant-se en una carta enviada a Brussel·les del 5% del PIB que li demana el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, per incrementar la despesa en Defensa, que és la quantitat que exigeix el president dels Estats Units, Donald Trump, als seus aliats. No defensaré que l'aportació espanyola hagi de ser del 5% del PIB, com reclama l'holandès Mark Rutte. Però donada la situació actual de conflictes que viu el planeta —alguns, malauradament, no gaire lluny nostre—, la qüestió prou que mereix un debat seriós i assossegat. Barrejar-ho amb Koldos, Ábalos i Santos Cerdán és, a la pràctica, segrestar el debat, un gest d'irresponsabilitat per mirar de tapar els casos de corrupció que persegueixen el PSOE i encapçalar una campanya populista de resistir-se a invertir en seguretat europea.

Sánchez no podia trobar un moment millor per obrir el debat de l'OTAN que l'actual, ja que genera prou soroll per compartir titulars amb la corrupció

Sánchez no podia trobar un moment millor per obrir el debat de l'OTAN que l'actual, ja que genera prou soroll per compartir titulars amb la corrupció. De cop i volta, la seva solitud al Congrés si només es parlava dels casos de corrupció que assetgen els socialistes ho transforma en un debat radicalment diferent on trobarà el suport de l'esquerra. L'oposició no hauria d'entrar en aquest joc i més enllà dels debats que proposa Sánchez, hauria de concentrar-se en la corrupció, les mesures que adoptarà i el futur que té la legislatura. Si ell vol parlar del finançament per al desenvolupament, no se li hauria de seguir el joc. La situació és prou greu per a un ple monogràfic i no l'ha d'escamotejar amb dreceres parlamentàries. L'opinió pública mereix més explicacions que les que s'han ofert en dues conferències de premsa i que es resumeixen en demanar perdó, en la primera, i dir que seria irresponsable propiciar unes eleccions que guanyaria el PP i que no ho pensava fer, en la segona.

Com també cal que hi hagi un debat específic sobre la nostra contribució a l'OTAN. Sánchez recorda a Rutte que Espanya és un aliat sobirà dins de l'OTAN i que no està disposat a fer el sacrifici del 5% del PIB perquè atempta contra la seva visió del món. El líder socialista també defensa que cada membre inverteixi un percentatge diferent, en funció de diversos factors; el de l'Estat espanyol, assegura, serà del 2,1%. És obvi que amb els pressupostos actuals, el 5% és una utopia. Només Polònia, que lidera la despesa en defensa de l'OTAN amb un 4,12% del seu PIB i s'ha proposat d'elevar-ne la inversió al 4,7% enguany, vorejaria el 5%. Estònia ha anunciat que invertirà entre el 5% i el 6% del seu PIB en defensa des de l'any que ve fins a almenys 2030, i Lituània s'ha marcat un repte semblant. L'anunciada sortida dels Estats Units ha canviat el paradigma i la majoria dels països europeus estan entre el 2% dels Països Baixos, França i Alemanya i el 3% de Grècia. Espanya es manté a la cua amb l'1,28% i amb una opinió pública molt reticent a arribar fins i tot al 2,1% que compromet Sánchez. El debat no és fàcil, per tant. Però cal que es faci amb el màxim de transparència, cosa que també prova d'evitar-se.