Amb l'aprovació per part de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) de l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, amb compromisos pactats i endurits respecte a les pimes, la pilota arriba finalment a la taula del Consell de Ministres, en particular, del ministre d'Economia, Carlos Cuerpo. Disposa el govern espanyol d'aproximadament 45 dies per donar la seva opinió definitiva, si afegeix condicions extres a les decidides per la CNMC. El moment de la veritat s'apropa de manera no molt diferent de com era previsible a grans trets, ja que la decisió de l'organisme regulador era previsible des de fa molt temps i a ningú ha sorprès que obtingués finalment i després de gairebé un any llum verda.

En tot cas, s'esperava algun vot particular discrepant dels cinc membres de la CNMC i molt en particular el del representant de Junts per Catalunya, Pere Soler, exdirector general dels Mossos durant el referèndum de l'1 d'octubre, i que s'ha incorporat a l'organisme fa tan sols uns mesos. Aquesta posició de Soler ha causat, sent suaus, sorpresa a molts sectors catalans. També s'havia especulat amb algun vot particular d'algun representant proper al PSOE, cosa que finalment tampoc no ha passat. La presidenta Cani Fernández ha tirat endavant un acord unànime, que semblava molt difícil i que no s'explica encara que la reunió hagi estat maratoniana i d'una durada de nou hores.

Sense la unanimitat aconseguida per Cani Fernández hauria estat més fàcil la posició del govern espanyol, que sempre ha estat reticent a l'opa per concentració bancària i pèrdua d'una entitat financera molt rellevant en el teixit empresarial català

Sense la unanimitat aconseguida per Cani Fernández hauria estat més fàcil —encara que igual de polèmica— la posició del govern espanyol, que sempre ha estat reticent a l'opa per concentració bancària i pèrdua d'una entitat financera molt rellevant en el teixit empresarial català. El ministre Cuerpo així s'ha expressat en diverses ocasions en públic i res no fa pensar que la posició del govern espanyol ha canviat. En conseqüència, el següent pas hauria de ser que en un termini de quinze dies elevés l'assumpte al Consell de Ministres, la qual cosa obriria al seu torn un altre termini d'un mes perquè el govern l'aprovés d'acord amb la posició de la CNMC o incorporés nous compromisos que col·loquessin l'Opa hostil a l'abisme.

El Govern del president de la Generalitat, Salvador Illa, també té molt en joc amb el resultat final d'aquesta operació. Tothom és conscient a Catalunya que no és un plat de bona digestió una hipotètica desaparició d'una entitat financera catalana. Per molts motius de sobres explicats i raonats en els últims temps, però sobretot perquè ja res no queda d'aquella diàspora d'entitats financeres catalanes del passat, amb la progressiva concentració bancària duta a terme a Espanya a partir de l'any 2009. CaixaBank i Sabadell —Caixa d'Enginyers és una altra cosa— són les úniques que resten en l'actualitat. Veurem, per tant, què dona de si la batalla política. Perquè, al final, això també és política.