L'extens informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil que porta per títol Anàlisi de les contractacions [de mascaretes] formalitzades per la comunitat autònoma de les Canàries i que consta de 348 pàgines, amb data 30 d'octubre del 2025 i que s'ha divulgat aquest dimarts, que havia d'arruïnar la carrera política del ministre Ángel Víctor Torres —el titular del departament de Política Territorial i Memòria Democràtica—, no conté les acusacions de cobrament de comissions ni tampoc hi apareixen prostitutes. El ministre canari de Pedro Sánchez ha salvat el seu primer match ball i fins i tot ha anunciat que presentarà una demanda contra l'empresari Víctor de Aldama per suposada intromissió a l'honor familiar i personal. Els vaticinis que després de l'informe de l'UCO es produiria una situació semblant a la de l'exsecretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán, que va dimitir en poques hores i està en presó preventiva des del 30 de juny per ordre del Tribunal Suprem, per una investigació per corrupció relacionada amb una trama de cobrament de comissions il·legals, han fallat.

La reacció immediata d'alleujament del ministre Torres i el suport solidari del conjunt del govern de Sánchez té lògica, ja que temien el pitjor i això no ha passat. Dit això, a les 348 pàgines de l'informe i als annexos que l'acompanyen hi ha prou indicis sobre tràfic d'influències, que hauran de ser confirmats o descartats. Alguns missatges sobre que està fent [en aquell moment era president de les Canàries] gestions per agilitar pagaments no el deixen en gaire bon lloc. Fa una mica l'aparença, en els whatsapps localitzats, que es comporta com el cobrador del frac del famós Koldo [Koldo García Izaguirre, assessor de José Luis Ábalos, que va arribar a ser mà dreta de l'exministre després de treballar com a vigilant de seguretat, escorta i porter en locals nocturns]. Tot això, perquè el delicte de tràfic d'influències no requereix que hom s'enriqueixi, n'hi ha prou amb fer les gestions. Hi ha, per exemple, una pregunta pertinent a fer-se després de llegir un dels missatges en què es refereix a gestions a fer amb el president del govern espanyol. Per què es prenia tant interès, fins i tot trucant a Pedro Sánchez?

A les 348 pàgines de l'informe de l'UCO i als annexos que l'acompanyen hi ha prou indicis sobre tràfic d'influències, que hauran de ser confirmats o descartats

Els SMS de Víctor Torres són força clars, rotunds i demostratius del seu compromís amb el negoci de qui aparentment serien tercers. Per què aquest compromís i insistència perquè els paguin? Cal no oblidar que era el president d'una comunitat autònoma baixant al fang de la gestió de cobrament i pagament... poc creïble. En qualsevol cas, l'informe de l'UCO deixa oberta aquesta possibilitat i veurem ara què dictamina el Suprem a l'hora de voler avançar en les investigacions, i igualment desconeixem si hi ha investigacions en curs respecte al tema de les Canàries que encara desconeixem. L'informe de la Guàrdia Civil també acredita que Torres va reclamar pagaments pendents del govern canari a l'empresa de la trama, Solucionas de Gestión. L'UCO també recull que el ministre va demanar perdó a Koldo García per aquests retards, però aquest dimarts ha recordat que complia amb la seva obligació que l'administració pública complís els contractes.

L'informe de l'UCO no és l'únic element judicial que contamina l'acció política aquestes últimes hores. Hi ha el judici en el Tribunal Suprem al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets, que se li ha anat complicant per moments en les dues primeres jornades celebrades fins ara. I també, la declaració a la tarda d'aquest dimarts de l'excomissari José Manuel Villarejo davant la justícia andorrana per l'operació que va provocar la desaparició de la Banca Privada d'Andorra, un dels escàndols més greus del govern de Mariano Rajoy. Villarejo hi ha comparegut proveït de les seves anotacions de quan era responsable d'intel·ligència i ha explicat fil per randa la intervenció i pressions del govern espanyol a l'executiu andorrà amb l'objectiu de trobar comptes secrets de la família Pujol a la BPA. Sempre tendeix a oblidar-se que els germans Higini i Tito Cierco no només van perdre un banc —de fet dos, la BPA i Banco de Madrid—, es va involucrar al FINcen a través d'informació falsa al tresor americà per part del govern espanyol, que, per sort, de seguida va veure la jugada i se'n va retirar la publicació. Però el govern andorrà continua, per més evidències que hi ha, tossudament sense acceptar aquella actuació del govern espanyol i rectificant en conseqüència.