Una vegada Leo Messi ha anunciat aquest dimecres la seva decisió d'anar-se'n a jugar a l'Inter Miami la pròxima temporada i descartar absolutament el seu possible retorn al Futbol Club Barcelona, encara que fos per una única temporada, hom té la sensació que durant diverses setmanes s'ha estat especulant amb un final del tot impossible. Perquè el més segur és que realment no hi hagi hagut durant aquest temps opcions reals que l'astre argentí acabés aterrant novament a Barcelona i tot hagi format part d'una il·lusió curosament alimentada per tots sense cap possibilitat que acabés concretant-se. Messi jugarà a l'Inter de Miami, un equip fundat oficialment el 2018, quan la Major League Soccer va anunciar que la ciutat del sud de Florida acolliria a la vint-i-cinquena franquícia de la lliga.

L'aposta de Messi òbviament no és esportiva, ja que jugarà en un estadi d'uns 18.000 espectadors, a uns 40 quilòmetres al nord de Miami, fins que s'acabi el nou estadi, el David Beckham Park, amb una capacitat per a 25.000 espectadors. En canvi, sí que té un enorme sentit econòmic, ja que les principals empreses s'han començat a moure, començant per Apple després que aquesta multinacional tanqués recentment un acord amb la MLS —l'equivalent a LaLiga a Espanya— per als propers 10 anys a canvi de 2.500 milions de dòlars, xifra que Apple considera que sortirà del creixement exponencial dels subscriptors del canal després de l'arribada del millor jugador del món. Per a això, Apple i la MLS han ofert a Messi una part dels ingressos televisius de la lliga de futbol nord-americà.

Davant tot això només podia lluitar l'oferta de l'Aràbia Saudita per uns 400 milions a l'any, que ara queda ajornada i qui sap si en el futur serà una possibilitat. És obvi que, en aquest context, Messi només podia tornar perdent molts diners i si realment tot hagués estat de cara per al seu retorn. I res d'això no ha passat. Hi havia interrogants sobre el pla de viabilitat del Barça, haurien de sortir jugadors que encara no han marxat, s'hauria d'assumir la pèrdua d'uns ingressos mentre hi havia dubtes a les files barcelonistes i als aficionats sobre si era millor el seu retorn o no i, finalment, la coïssor que encara produeix a l'astre argentí la manera com va abandonar Barcelona fa dos anys, en ple mes d'agost.

El Barça ha d'aterrar en la seva realitat econòmica difícil, deixar-se d'operacions impossibles i mirar d'estabilitzar l'entitat. És dur reconèixer-ho així, però la seva capacitat econòmica és molt lluny dels grans equips europeus i on ha de posar l'accent és a la Masia, amb fitxatges que siguin assequibles i siguin, si és possible, de garantia absoluta per a la plantilla. Fa poc més de dos anys de l'arribada de la junta directiva de Joan Laporta i, amb alguns errors, moltes coses s'han fet bé després de trobar l'entitat en una situació que vorejava la seva desaparició tal com l'hem entès des de la seva fundació. És cert que el futbol és sobretot vendre il·lusió als aficionats. Però això ha de ser al terreny de joc. Els despatxos són una altra cosa i el Barça ha d'intentar imposar un rigor econòmic que encara no s'ha aconseguit. Perquè els somnis, somnis són. I Messi era això, un somni.