L'anomenat sindicat Manos Limpias -una organització que fins ara definíem com "d'ideologia ultra" i a la qual ara haurem d'afegir el qualificatiu de "saquejadors (presumptes)"- i Ausbanc han quedat, almenys provisionalment, escapçats després que els seus màxims responsables han estat acusats d'extorsió. La fórmula era, segons la policia, ben senzilla: Es presentaven querelles primer als jutjats i després es retiraven cobrant diners. Pel que sembla, hi ha diversos denunciants de casos d'extorsió i fins i tot hi hauria hagut col·laboració de persones que fins fa poc haurien ocupat càrrecs de responsabilitat a Manos Limpias. Un dels enigmes dels últims temps sembla haver saltat pels aires: Qui hi ha darrere de Manos Limpias? Com es finança la seva presència permanent en múltiples casos? L'última raó, almenys en molts casos, era, suposadament, un sistema mafiós d'extorsió.
Aquest hauria estat el funcionament en casos tan mediàtics com el de la infanta Cristina, a qui s'haurien demanat a través dels seus advocats un total de tres milions d'euros per retirar-se de la causa. El lletrat Pau Molins ha explicat que l'extorsió es va posar en mans de la policia. En altres casos que s'investiguen d'entitats financeres, s'hauria acordat una quantitat a canvi de retirar la demanda o fins i tot es tancaven pactes sense iniciar-se el procediment judicial. Tan senzill com rendible.
El sindicat ultra i avui sabem que extorsionador (presumpte) ha estat durant molt temps, i cal assenyalar-ho així, aplaudit per mitjans de comunicació i partits polítics per la seva croada contra l'independentisme. Des de la denúncia per la consulta del 9N fins a la xiulada al Rei durant les finals de la Copa que porta el seu nom. També es va personar en la resolució aprovada pel Parlament també un 9N i que marcava l'inici del procés legal de desconnexió amb Espanya i va acusar de rebel·lió i sedició els presidents de la Generalitat, del Parlament i altres càrrecs de la cambra catalana. Les hemeroteques són plenes de felicitacions a Manos Limpias per aquesta feina. I això també cal recordar-ho ara que, pel que sembla, ningú no coneixia un sindicat que es diu Manos Limpias i el nom més normal del qual, si s'acaba confirmant la versió policial, seria el de Manos Sucias.